No ho resistiré

En la xerradeta del dia 19 de març, molt poc després d’haver de viure reclosos, malgrat que em barallava entre la por i la prudència, deia (ingènua de mi) que tot Andorra s’havia unit en un sol país i una sola manera d’encarar la pandèmia, en una solidaritat mai vista entre tots, perquè, com deia el cap de Govern “només ens tenim a nosaltres”.

Ai, manyacs! Encara no ha passat un mes sencer i ja som on érem: cadascú per on l’enfila, tothom mirant per la pròpia butxaca, el capital fotent-se de tot plegat i fent números per tornar-nos a comprar duros a quatre pessetes (vaja, euros a vuitanta cèntims), els polítics mesurant-se-la (i ensenyant-nos-la, que és pitjor) per saber qui la té més llarga, els funcionaris tornant a intentar un torcebraç amb l’Administració i els no funcionaris pesant figues, els autònoms fent equilibris i jocs de mans, els propietaris parant les butxaques i els llogaters amb les butxaques buides, els ciutadans sortint als balcons a esbravar-se i, posats a fer, alguns que s’ho agafen molt a pit, posant a parir els qui no surten (sense ni conèixer-los ni saber el perquè), disfressant-se de policia secreta i denunciant qui sembla que no compleix... I, com us deia la setmana passada, cantant el “Gran Carlemany son pare” i aquell coi de Resistiré del Dúo Dinámico.

En aquestes circumstàncies, i com que no la coneixia, vaig buscar el Resistiré de Barón Rojo de la qual Castellano Comunero em parlava en un comentari electrònic al Diari. Repebrots! Davant la lletra melindrosa i mel·líflua que hem d’aguantar cada dia, en vaig trobar una amb cara i ulls que canta les quaranta als criminals disfressats; als éssers sense raó ni pietat que assassinen per diners, que aniquilen per plaer, que ens destrueixen per obtenir el poder; als qui porten segles maquinant el final de la humanitat i ens volen fer creure que els importa el nostre bé; als qui ens parlen de submissió i ens demanen resignació... I en maleeix els crims i els diu que hauran de pagar tot el mal que han fet i que, encara que ens vigilin i processin les nostres dades, no ens faran callar. Però, com els dinàmics, el baró, per roig i heavy metal que sigui, ho deixa, només, en un “resistiré”. No digueu que no fa riure!