Ma chi è quest'uomo?

Ho té tot preparat. La documentació a mà, l’ordinador encès, la càmera amb un contrapicat de compromís que impedeixi veure el desori de casa però que no li marqui gaire papada. S’ha vestit com si la reunió hagués de tenir lloc a la realitat i no virtualment. No és la primera videoconferència que fa, però sí amb aquesta aplicació i per això es connecta amb temps. Altres vegades fa servir el mòbil però avui seran una quinzena de persones i prefereix l’ordinador. Ell no ha de parlar mentre el seu cap no li demani algun detall que ja li deu haver explicat abans però que els superiors sempre obliden. A la pantalla surten els missatges previsibles: permetre que l’aplicació connecti la càmera? Sí. Que connecti l’àudio? També. Després pica el codi de reunió que li han passat per WhatsApp i entra -és un dir- a la sala de la reunió. És el primer. Això li agrada. Així xafardeja la interfície i en un no res es fa una composició de lloc, identifica les eines bàsiques i resta a l’espera.

Aleshores apareix una noia en un requadre de la pantalla. Vocalitza però no se la sent. Ell fa gestos per dir que no l’escolta. Mentre ella busca com connectar el micro, ell l’observa. És guapota. De fet la troba molt atractiva. Ulls com estanys en la nit, pell bruna i elàstica, una onada atzabegenca corona la front llisa. Vint-i-molts o trenta-pocs. Quan connecta el micro somriu sincera, saluda amb la mà i diu salve amb un esclat d’alegria. Italiana? Doncs sí. Deu ser un fitxatge d’alguna de les altres empreses que han de prendre part a la reunió. Ell intenta establir conversa, es presenten, Chiara, Jordi, però la conversa no qualla. Al Jordi el destarota que sigui italiana, tan jove, tan despreocupada, tan informal. Tan irresistible. Si l’esposa el veiés, no es creuria que és una reunió de feina. Tot d’una s’il·luminen tres requadres nous. Samarretes de tirants, cues de cavall, xandalls escotats, ulleres postadolescents. Totes italianes. Totes felices de retrobar-se en el confinament. A l’ordinador del Jordi ressonen salves, ciaos, buongiornos. I de cop, a l’uníson, un ma chi è quest’uomo? Totes el miren. Segur que s’ha equivocat picant el codi de la reunió. Què ridícul se sent amb la seva camisa d’oficinista. Puto confinament. Puta quarantena.