Ei, geni, tres cosetes...

1. Coses que ja sabíem. L’hòstia va ser d’aquelles que a l’Street Fighter et treien mitja barra de vida. E pur si muove. La bona gent de la cultura ha vist en els darrers anys com explotava l’oferta (i, per tant, la competència, sovint deslleial), com mutava l’ofici amb les potencialitats digitals, com es transformava radicalment el model de negoci amb l’arribada de Napsters, Amazons i tutti quanti i com arribava una crisi (la del 2008) que els tornava a qualificar de no prioritaris als pressupostos. I, tanmateix, es mou. I creix. I es transforma. I sona millor. I en comptes d’anar cadascú a la seva en temps de pastissos més petits i menys calòrics, en els darrers anys hem vist més que mai músics i escriptors fent cosetes plegats, músics col·laborant amb altres músics, llibreries fent pinya amb altres llibreries, entitats culturals patrocinant-se entre elles... Cooperació en la competició, competició en un marc de cooperació. Ho hem vist també en episodis de crisi humanitària de regions molt tocades i també una mica durant aquesta pandèmia: cooperar acostuma a funcionar, i no ho diu només la teoria hippyflowerista, també la teoria de jocs. Quan les coses van mal dades, davant la temptació individualista, insistim, siusplau, en sortides més comunitàries, en lògiques més cooperatives.

2. Coses que –oh, sorpresa–, estem confirmant. Per governar, calen dades. Un cop els governs de mig món s’han vist confrontats a problemes complexos que havien de resoldre de manera efectiva en molt poc temps, han trobat a faltar totes les dades de tots els estudis que no havien ni finançat prou ni prioritzat en temps anteriors. I les han encarregat a correcuita. I les han espremut al màxim. Perquè les intuïcions –per sí soles–, els impulsos i la demagògia serveixen per fer la viu-viu, però no per resoldre problemes. Ens ho gravem a foc?

I 3. Coses que hem descobert –ara parlo d’Andorra: som força capaços de comprometre’ns amb mesures a què no ens obliguen directament. I és una bona notícia: quan les solucions es basen en relacions de confiança sempre són millors que quan hem d’anar per la via de la coerció.

Si aconseguíssim una transsubstanciació d’aquesta pandèmia en llàntia, cooperar, confiar i basar-nos en dades no semblen males idees amb què gastar desitjos col·lectius.