Foc i lloc
Garantia 100%?
Una garantia al 100% representa que si fem les coses de forma correcta, estarem segurs que un fet no succeirà
Però la realitat ens demostra que això no és així. Podem disminuir incidències, disminuir efectes secundaris negatius o detectar precoçment. Però podem evitar al 100% el contagi?
Els que estem a primera línia ho intentem dia rere dia. Ens protegim i protegim els altres. I necessitem que la gent ens protegeixi. La societat andorrana està actuant de forma responsable, però tampoc al 100%. Hi ha persones que no duen la mascareta quan surten a passejar, corren sense mascareta, no segueixen les indicacions establertes per caminar per determinats llocs ni es respecten els horaris. I quan els reclamem et diuen que tothom s’ho salta i per tant a ells els és igual. Per tant, tampoc hi ha garantia al 100% que tothom segueix les indicacions correctes.
Si reflexionem sobre el futur que ens ve a sobre, ¿acceptarem limitar els contactes socials, deixarem d’estimar els nostres pares o padrins per temps indefinit, o deixarem d’anar al cinema, a un concert o a sopar amb amics de forma distesa sense la por a contagiar-nos? Culturalment portem al nostre ADN certs tipus de comportaments socials que ens agraden i ens donen satisfacció i felicitat.
Perquè la fórmula màgica d’evitar el contagi al 100% no l’hem trobat, i per tant el que fem disminueix la incidència i promou un contagi ordenat per evitar el col·lapse del sistema sanitari sent conscients que els contagis existiran.
A més, els humans tendim a normalitzar les situacions i els comportaments quan esdevenen de llarga durada, i aquest sembla que ha arribat per quedar-se.
Llavors, és humà i comprensible que ens relaxem en determinats moments però no hem de perdre de vista que hem de rectificar.
Perquè aquesta lluita és compartida, tots tenim responsabilitats i hem de ser conscients i analitzar si fem bé les coses. No per culpabilitzar-nos, sinó per ajudar-nos a millorar, a fer les coses més bé, a ser més solidaris, més participatius segons les possibilitats de cadascú. En definitiva, a protegir-nos i a protegir els altres.
La nostra societat i la nostra cultura estan basades en uns fonaments que de ben segur haurem de canviar, i entre tots aconseguirem no haver de renunciar a determinades coses que en aquests moments no podem fer i que trobem molt a faltar.