1 de maig atípic

Avui és el Dia internacional del treball, una jornada que a escala mundial dediquem a la reivindicació dels drets dels treballadors. Una jornada que enguany pels capricis del destí (cal recordar que la declaració d’emergència sanitària es va produir al nostre país el 14 de març), serà el dia a partir del qual molts treballadors del país veuran el contracte de treball suspès a conseqüència de la crisi de la Covid-19, per tal d’ajudar a fer més viables les empreses en les quals treballen en l’actual situació de tancament o suspensió de l’activitat.

El primer que cal dir, en aquesta del tot extraordinària situació, és el més profund desig que sigui possible el que de ben segur és volgut i desitjat avui, tant per empresaris com per treballadors: i és que aquestes suspensions de treball puguin, com més aviat millor, revertir-se perquè l’activitat dels negocis es vagi recuperant, cosa que permetrà la progressiva reincorporació dels treballadors a l’activitat laboral. La crisi de la Covid-19, com tota crisi severa profunda, ens ha portat probablement a reflexionar sobre els elements més essencials del nostre dia a dia, a tornar-nos a qüestionar molts plantejaments i potser a valorar més aspectes que donàvem per fets i ara hem vist que segurament res no es pot donar per fet ni per cert. En aquesta crisi encara amb més motiu perquè, a diferència de les precedents, el punt de partida és una qüestió sanitària que provoca morts, malalts i preocupació, i per tant, de ben segur que tots hem valorat més que mai la salut dels nostres i la pròpia.

En aquest mateix context penso que segurament molts hauran valorat la importància que té per als negocis el capital humà, el coneixement i l’experiència dels seus treballadors; i molts, probablement alguns treballadors, hauran entès millor la importància de tenir un lloc de treball, un lloc on desenvolupar-se professionalment i alhora obtenir ingressos per a les seves despeses vitals. A empresaris i treballadors, a treballadors i empresaris (i sense perjudici que caldrà definir una nova etapa, també, en les relacions laborals a conseqüència dels aprenentatges que traurem d’aquesta crisi), una afectuosa salutació i el meu encoratjament en una jornada tan atípica com complexa de gestionar per a tothom.