Dubtar sense dubtar

Des del començament de la crisi sanitària tots els mitjans, d’aquí i de fora, venen submergits per una multitud de comentaris, opinions i anàlisis del difícil moment que estem passant i de les seves conseqüències futures. La lectura atenta d’aquestes intervencions posa en evidència que predomina una incertesa absoluta. A més a més, almenys una part dels raonaments així articulats tenen molt poc fonament. Inclús en l’àmbit científic comprovem com professionals de gran talent no es posen d’acord sobre els tractaments a dur a terme per aturar aquest atac d’un enemic invisible. Quant a l’economia, proliferen les previsions. Des d’aquells que anticipen un daltabaix que no podrem afrontar fins a uns altres que creuen que es tracta d’un episodi que, ja el 2021, serà digerit. Així, podríem assistir a una represa de l’activitat en V per al uns, per a d’altres en U, o en slash, aquest famós dibuix que trobem en els productes de Nike. Davant d’aquesta allau de contradiccions, costa fer-se una opinió pròpia, quan no ets un especialista de la medicina o un economista distingit. Ara bé, aquesta diversitat de parers tendeix cap a un punt comú que no és altre que obligar-te a exercitar el teu esperit crític i consegüentment la teva capacitat de dubte. La crisi actual ens ensenya que no et pots emparar en unes certituds i, en tot moment, s’ha de fer prova de flexibilitat intel·lectual i humilitat. Les veritats del matí queden desmentides a la tarda, de conformitat amb la dita: “Veritat d’un costat dels Pirineus i error de l’altre.” Els que tenen poder de decisió es veuen, doncs, obligats a modular el seu discurs, fent prova de modèstia, per tenir en compte la variabilitat de la situació. Així, una de les grans lliçons d’aquesta crisi és la imperiositat de dubtar, tal com ja posava en relleu Sòcrates, en la Grècia antiga. I des d’aquells temps s’ha vingut a ratificar i confirmar aquesta necessitat que és un dels motors essencials del progrés humà. Defugen només d’aquesta obligació els eterns complotistes que envaeixen internet i pregonen solucions senzilles i radicals, tot i la complexitat de la situació. Sortosament no tenen, tret de comptades excepcions, cap poder de decisió.