Foc i lloc
Celeritat i coherència
Els autònoms podran demanar l’ajut per fills a càrrec
La llei que vam aprovar ahir al Consell General recull neguits que ens han fet arribar els autònoms durant la crisi. Alguns estaven relacionats amb aspectes de les dues primeres lleis òmnibus, d’altres no havien estat plantejats i hem considerat just que es tinguin en compte.
Per exemple, els autònoms podran acollir-se a l’ajut per fills a càrrec mentre les escoles no recuperin la normalitat. La prestació per al col·lectiu serà extensiva també als que cotitzen el 125% i el 137,5%, als qui van iniciar el negoci entre l’1 i el 13 de març i als menors de 35 anys que s’acullen a la reducció del 25%. A més, s’aclareix que els qui cobren aquesta ajuda poden també sumar-hi la reducció o suspensió de la cotització. I tots els qui la cobrin guanyaran un mes: ara serà retroactiva des de l’1 d’abril.
Ja ho va dir el cap de Govern i la meva companya de grup Ester Molné en les seves intervencions a la sessió. Ens podem equivocar, perquè prendre decisions comporta de vegades equivocar-se, però sabem rectificar i podem millorar tot el que hem aprovat aquests dos mesos i mig per ajudar la nostra ciutadania. És una crisi sense precedents en els quals ens puguem inspirar a l’hora d’emprendre accions, i a la vegada evoluciona molt ràpidament: les necessitats d’empresaris, autònoms i treballadors no són les mateixes ara que al març, quan tot va començar.
Llavors l’important era que les mesures entressin en vigor com més aviat millor. Calia celeritat. I també n’ha calgut ara.
Les decisions que hem pres sempre han buscat equilibris, tan necessaris, dins la corresponsabilitat justa de cada moment. I en aquesta tercera llei de mesures urgents creiem que, entre d’altres accions, calia equilibrar les prestacions als autònoms.
Els polítics ens devem als ciutadans i quan recollim les seves demandes, quan escoltem les peticions dels companys dels grups de l’oposició, hem de ser coherents.
I és precisament aquest exercici de coherència el que hem demanat a l’oposició. Perquè no és coherent no votar una llei que duu propostes que ajuden un col·lectiu molt important per a Andorra. Precisament propostes que ells mateixos defensaven que calia aplicar.