El 'coach' desmotivat

Pensa que el confinament no ha estat el problema, sinó que ha fet visible un problema que ja venia de lluny: després d’anys d’aixecar els ànims als seus clients, ara és ell qui està desmotivat. No només perquè ha hagut d’acollir-se a les ajudes de Govern i no sap què passarà amb el negoci. El coach està desmotivat perquè no li troba sentit a la feina. Haurà de reinventar-se, ho sap, però només de sentir la maleïda paraula, li ve plorera. Reinventquè? Haurà de tirar endavant i prou, no hi ha més nassos, però no cal enfarfollar-se amb conceptes redundants que acaben buits de contingut real. Xerrameca. Ara tot li sembla xerrameca. Al principi de la crisi podia haver fet cas a un dels seus lemes típics –allò de convertir els problemes en oportunitats– i hauria estat un més dels entrenadors, coachs, monitors de ioga o meditació que hauria ofert els seus serveis telemàticament. Però per a què? En ple confinament, el coach desmotivat no es veia amb cor de dir als seus clients que els límits se’ls posaven ells mateixos i que tot depenia de com ho miressin ells. No, senyor coach –imaginava que li dirien els clients– els límits me’ls marca el puto virus i el ministeri de Salut. Com demanar-los que oferissin la millor versió d’ells mateixos si estaven enclaustrats sols o s’havien quedat sense feina? Ara sent que durant anys ha enganyat els clients. Se sent un afaitapagesos que ha enredat la gent quan estaven patint. Escarxofat al sofà mentre a la tele passen documentals d’animals, pensa que és una enganyifa allò de dir que el problema no és la realitat sinó com l’afrontem. En lloc d’alliberar els clients, això els culpabilitza perquè els diu que el problema el tenen ells. En temps de la Covid ja no cola. La zona de confort ens ha xuclat, pensa. Podria seguir explicant les mateixes batalletes per presentar-se davant dels clients com a exemple de superació però amb quin sentit, si un parell de mesos entaforat a casa l’han precipitat a l’abisme de la distímia i la depressió? A la tele veu un reportatge sobre pastors d’ovelles a les muntanyes de Creta: no saben res del desconfinament. Tampoc no sembla que necessitin cap coach. S’eixuga els mocs i agafa el telèfon. Truca al psicòleg. Segons què li digui, potser fotrà el camp a Creta.