Soc negra

Desenganyem-nos: ens agrada posar etiquetes a tot i a tothom, i ens hi esforcem. Sense anar més lluny, jo he sigut “un animal de pèl llarg i enteniment curt” o “la nineta dels meus ulls” per al pare (segons el mam i l’hora del dia), la “joía catalana” per a molts membres de la meva família andalusa, “la catedràtica” per a la meva mare, “la nena” per als meus germans, “la tieta” per al nebodam i “teta Zé” per a una de les nebodes, “la puta que la va parir” per a molta gent, “un diamant sense polir” per a la meva Maria, “la nena més maca de la Bisbal” per a la senyora Carmen de Can Sans, la “Rosario la Cava, la hermosa gitana, que uniéndose a un payo salió de Graná” per als qui pensen que m’ofenen si em diuen el nom de la meva besàvia, “la senyora que riu” (com la vaca dels formatges) per al meu cambrer preferit del Rosal, “mi chocho pelao” per a l’àvia Carmela, “la millor del món” per als alumnes, l’“hòstia en bicicleta” per als qui he fet riure, “la gorda de la mala llet” per als qui he fet emprenyar, “la de Frasca la Mosca” o “la de la Morona” a Dólar i la de “Can Carol” o “la noia de la Carmela” o “la jove de Can Sendra” a la Bisbal... simplement “nina” per a ell i “la Roser” per a la majoria.

Jo, però, només em vaig saber definir quan ja era ben granada. I ho vaig poder fer gràcies a uns versos ara per ara conegudíssims, però aleshores mig amagats, de Maria-Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/ de classe baixa i nació oprimida.// I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Perquè, des que vaig esquinçar el vestidet rosa, vaig tenir-me-les amb el primer que em va dir “háblame en cristiano” i vaig treballar festius i vacances per pagar-me els estudis, sempre m’he rebel·lat contra allò que se suposa que les dones, els treballadors i els pobles ocupats hem de ser i hem de fer.

No contenta amb tot plegat, sempre m’he posat al costat dels qui pateixen i he lluitat, i si cal he rebut, amb ells. I em plau definir-me toro, llepafigues, grassa, putot, jueva, mora, invàlida, avortista, subnormal, alta, grossa i talossa i, ara més que mai, negra. “Soc negra, però bonica”, i t’escopiré a la cara, racista de merda, si goses besar-me amb la teva boca.