Tres ràpides reflexions post-Covid-19

1. Dilluns passat es va acabar el confinament. Els principals carrers, les botigues, terrasses, bars, camins de muntanya o berenadors eren plens a vessar. Les ganes de sortir i fer activitats lliurement que teníem tots van guanyar la por. Els dies posteriors han confirmat un retorn a la normalitat en temps rècord. El missatge arriscat que el virus s’estava morint s’ha traduït al carrer amb grans aglomeracions. I sobta veure tanta gent sense mascareta ni mantenint les distàncies. Res ha canviat.

2. Durant varis mesos bons articles d’opinió ens han dit que la Covid-19 a cops de bastó ens ha posat en pausa. I que ara tenim l’oportunitat de canviar el model de país cap a un de més sostenible mediambientalment, cap a una economia menys depenent de sectors tradicionals i més innovadora, cap a una societat més justa, igualitària i sensible davant del patiment humà. És clar que cadascú individualment pot jugar un paper en aquest canvi, però no cal ser ingenus: els canvis importants en aquest país provenen de les elits. La massa de ciutadans ha demostrat fins ara no tenir prou força per canviar certes coses. El reduït nombre de persones amb poder polític i econòmic que controlen l’esdevenir del país és el que realment el pot transformar. Cal una voluntat ferma d’aquesta elit per fer que Andorra dins un món globalitzat sobrevisqui, tot i haver de deixar plomes pel camí.

3. S’ericen els cabells llegint 21 lliçons per al segle XXI, de l’historiador Yuval Noah Harari (autor de Sàpiens: Una breu història de la humanitat). A 21 lliçons descriu un futur proper de la humanitat dominat per la intel·ligència artificial (IA) i la biotecnologia. La IA farà que les decisions ja no les prenguin més els humans, ho faran algorismes. Avui en dia ja no decidim quins perfils veiem a les xarxes o quina sèrie volem mirar. Els algorismes ho decideixen per nosaltres i l’encerten. Els continguts triats ens agraden i ens mantenen connectats. Aviat prendran les decisions de governs i empreses. D’altra banda, la biotecnologia farà humans més forts, resistents i longeus. La qüestió serà veure si aquest recurs imparable estarà disponible per a tothom o només per a uns quants. Andorra no sembla preparada ni per a una cosa ni per a l’altra. Hem d’aprendre la lliçó de la Covid-19 per adonar-nos que som molt vulnerables com a persones i com a país. Avui ja hauríem d’estar treballant perquè, en el món boig que ens rodeja, Andorra tingui futur.