Donant voltes internes

És evident que, pel fet de ser un país de reduïdes dimensions, les problemàtiques supraestatals ens afecten més que a la resta. Els grans països tenen molts més mecanismes per fer front a una pandèmia com la que ens ha tocat viure i, en conseqüència, si cometen petits errors, alguna ficada de pota, els efectes no tenen tanta repercussió que si es fa el mateix a Andorra. En altres paraules, no ens podem permetre un Govern que fa malament les coses perquè el preu a pagar d’una mala acció seria molt car.

Nosaltres no podíem equivocar-nos en la gestió d’aquesta crisi, ni aplicar accions mal calibrades o fer marxa enrere en certes decisions. Afortunadament, i així ho corrobora la situació en la qual ens trobem a dia d’avui, el Govern ha reaccionat com tocava, de manera exemplar. Sumat a l’esforç -també exemplar-, de tots, ja podem dir que estem sortint d’aquest camí tan fosc.

Però, n’hem superat un i ens hem endinsat en un altre. Ja ens podem permetre obrir les fronteres per tornar a acollir turistes i reactivar l’economia. Amb tot, ja ho diuen: res no passa si un dels dos no ho vol. França ho vol a mitges i Espanya, de moment, no.

Històricament Andorra s’ha forjat com a país pròsper gràcies a la mobilitat. Ja des de l’origen de la humanitat, les comunitats evolucionen socialment i econòmicament quan poden moure’s, intercanviar. Ara ens movem, però fent voltes dins el nostre país. Descobrint i redescobrim que és meravellós. I se’ns queda curt tenint en compte que som una població viatjadora i acostumada a sortir assíduament.

Un cop mes, ens adonem de la petitesa i feblesa del país, i que depenem dels altres.

No ens toca més que esperar que els estats veïns ens diguin que ens aixequen les restriccions.

A la que ens deixin sortir explicarem com hem gestionat exitosament aquests mesos: segur que ens ho demanaran, perquè són molts els mitjans que se n’han fet ressò. Això sí, als turistes no caldrà que els ho expliquem: ho podran corroborar en primera persona.