Cultura i mecenatge privat

La crisi sanitària ha parat en sec quasi totes les nostres activitats habituals. En primer lloc, les econòmiques, amb les conseqüències socials traumàtiques que això comporta. Però, més enllà d’aquest àmbit, també han desaparegut de l’escenari les actuacions culturals. Han tancat teatres i cinemes, els concerts s’han anul·lat o ajornat sine die, i, fins fa pocs dies, era impossible accedir, si no és per internet, a qualsevol llibreria o biblioteca. És cert que, en un primer moment, cap govern ha anunciat mesures destinades a protegir aquest sector. S’han preocupat abans que tot, i això no és criticable, dels efectes socials d’aquesta aturada, deixant per més endavant les decisions de suport al món de la cultura. Això no és cap novetat. Ja ho hem constatat durant la crisi del 2008 i així es repeteix la història. Però no podem obviar que l’àmbit cultural és força dèbil davant de l’adversitat. Molts pocs dels seus actors arriben a viure del seu art i un gran nombre d’ells només es dediquen a representacions o a actuacions esporàdiques, que ni els permetrien sobreviure si no exercitessin un altre ofici.

A casa nostra, la professionalització d’aquest sector és quasi inexistent, però això no obsta que prenguem totes les mesures escaients per continuar donant suport als nostres artistes i a l’ensems organitzar esdeveniments de qualitat, als quals, s’ha de reconèixer i agrair, estem acostumats. Certament, les conseqüències de la pandèmia sobre les finances públiques seran un impediment en un futur pròxim. Però, tot i això, no podem deixar de banda les activitats culturals que són inherents a l’ésser humà des dels temps prehistòrics, en què els nostres avantpassats van inventar l’art del dibuix. De la mateixa manera, i sempre com a exemple, podem mencionar les obres teatrals de la Grècia antiga, de les quals els arguments són encara d’actualitat.

Ara bé, donar suport a la cultura no pot ser únicament i exclusivament una obligació de l’administració. Hi ha de concórrer, amb més força que mai, el mecenatge privat i fer així costat a totes aquests interventores –associacions o entitats públiques– que des de fa anys es dediquen a la promoció cultural, en el sentit ampli de la paraula.