No te la treguis

Quan es veu que érem normals, ens ensenyaven a donar la cara sempre, però a no plantar-ne gaire a les injustícies per por de rebre; a fer dues cares, però a provar que ningú ens passés la mà per cap de totes dues; a mirar de treure la màscara a qualsevol que ens semblés que amb la cara pagava... Ara, amb una normalitat nova, en comptes de fer bona cara, hem de dur una màscara petita, com de fireta, que per això li han posat un diminutiu per nom. Però es veu que això que en diuen mascareta és l’eina més útil de totes les eines que es fan i es desfan.

Serveix per a espantar papaus i virus de tota mena, amb corona i sense, i l’has de passejar pertot arreu, tant se val si et tapa boca i nas com si fa de genollera o de bufanda o de protector de colzes, no fos cas que qualsevol papu mal anomenat bitxo cireret t’enganxés. A més, és ideal perquè la família i els amics passin de tu, ja que, a més de no poder-los abraçar, no et permet ni fer-los petons ni mossegar-los, i, és clar, tothom ha acabat anant a la seva, no com abans, que anàvem tots junts i ens estimàvem i érem feliços i menjàvem anissos del mateix plat. També és molt útil com a anticonceptiu, perquè, com que no te la pots treure ni per fer un clau, acabes preferint compartir un bol de crispetes i un parell de cerveses amb el manso i després girar-t’hi de cul i dormir com un angelet comptant ovelles. I encara és fantàstica per a posar en valor els oculistes i la cirurgia estètica: com que és impossible lluir-la sense que se t’entelin les ulleres, o bé acabes acostumant-te a dur lentilles o bé et fots de lloros amb la consegüent fractura de nas, per no parlar de la inevitable operació d’orelles per no acabar semblant la Xita d’en Tarzan. Ah, i no me’n voldria descuidar: també és idònia com a andròmina nova per a emmerdar boscos, rius, carrers i mars, perquè sembla que amb la merda de la vella normalitat no en fèiem prou.

Si hi afegiu que ara fer colzes és saludar-se en comptes d’estudiar, que hem de fer cua i demanar tanda fins i tot per fer algun pet, que tothom s’ha convertit en futuròleg a l’endeví i que som menys lliures que fa quatre dies, ja teniu la nova normalitat. O, com a mínim, és el que jo he entès.