La solució (?) al problema del lloguer

Ahir dijous, la majoria del Comú d’Encamp va aprovar una reducció de la cessió econòmica (una subvenció o una ajuda). Encara no hem aclarit què és exactament, ja que depèn del text es diu una cosa o una altra. En fi. El fet és que la mesura afecta nous edificis que es vulguin dedicar a habitatges de lloguer. Si hi ha cessió econòmica obligada, aquesta es redueix a la meitat. A l’exposició de motius de l'ordinació apareix un paràgraf ben prometedor: “Vista la voluntat del Comú d’Encamp de donar resposta a les preocupacions dels ciutadans relatives a l’accés a l’habitatge de lloguer i atesa la situació actual d’accés a l’habitatge, apareix imprescindible i urgent decidir mesures eficients destinades a afavorir la cohesió social i millorar les condicions de vida de la ciutadania.” Però el primer article fa baixar el suflé: “La present Ordinació té per objecte la regulació dels ajuts a favor dels propietaris de terrenys interessats (...) per a la construcció exclusivament d’edificis d’habitatges plurifamiliars destinats a lloguer residencial permanent.” Si es vol atacar el problema de l’habitatge que moltes famílies pateixen, aquesta mesura és, com a poc, ineficient. Primer cal construir els edificis. Després cal que es multipliquin com a bolets perquè s’han de posar moltes noves vivendes de lloguer al mercat per arribar a alterar-lo. Quan hagin passat els quatre anys de mandat, farem balanç de quants habitatges s’han construït i quina quantitat s’ha deixat d’ingressar. També mirarem si han aconseguit afavorir la cohesió social i millorar les condicions de vida. O si finalment només han aconseguit que alguns propietaris s’hagin estalviat de pagar uns diners que són de tots. La mesura també és imperfecta. Hi ha una penalització que fixa que si un beneficiari ven un sol pis després de construir l’edifici, ha de retornar al Comú l’ajuda íntegra amb interessos. Però a l'ordinació no hi ha limitació en el temps i, per tant, la penalització s’aplica fins a l’infinit dels temps. A més, obliga el comú a vigilar fins a la fi del món que no es vengui cap pis que hagi estat beneficiari. El que necessita la ciutadania són solucions avui. I sobretot que funcionin. Fixar preus de referència i que els adoptin els propietaris que ho vulguin, es pot premiar amb incentius fiscals. I aquesta és una acció directa que pot incidir el mateix dia de la seva aprovació en els milers de pisos de lloguer que es troben ja al mercat. Hi ha altres mesures existents. No cal inventar la sopa d’all.