El Dia del parlamentarisme

Dimarts passat, 30 de juny, va ser el Dia internacional del parlamentarisme. Per a aquesta efemèride, el PS va organitzar una retransmissió pública en directe per una xarxa social en la qual vaig tenir l’ocasió de compartir reflexions amb la Susanna Vela, consellera general a l’actualitat.

Durant mitja hora llarga vam dialogar sobre el parlamentarisme en general de la percepció de llunyania que tenen els ciutadans del seu parlament i de mesures per acostar-lo o de la desconeixença de les funcions i tasques que tenen els consellers. També vam aprofitar per comparar les actuals vivències de la Susanna en la legislatura del tripartit amb les meves de la legislatura 2011-2015 amb una majoria de 22 consellers dels 28 totals. Vam coincidir que a les dues majories els costa, i els va costar, reconèixer la tasca de l’oposició. Mentre avui els grups que donen suport al Govern ataquen les accions i el discurs de la minoria, fa nou anys, simplement les ignoraven.

El Consell General fa temps que no passa per bons moments. Lluny queda la idea de Montesquieu de la separació de poders en un model de democràcia representativa. A Andorra, com en la majoria de democràcies, els tres poders s’han concentrat en el Govern. Aquest impulsa la majoria de les lleis que entren a tràmit parlamentari i controla els vots dels consellers generals dels grups que li donen suport. Després, exercint el seu rol, el Govern aplica les lleis que ell mateix ha promogut. I per acabar, controla el poder judicial mitjançant nomenaments de la seva cúpula. Aquest tres poders concentrats en el Govern i en tan poques persones poden ser un dels motius del gran desencant que viu la població envers la política.

Per això, en un moment de la conversa amb la Susanna va sorgir la necessitat de tornar a centralitzar l’acció política d’aquest país al Consell General. L’objectiu no és retornar a períodes preconstitucionals però sí aprofitar el potencial del parlament, on la pluralitat combinada amb el debat honest permetria fer avenços enormes. Proverbi africà: si vols anar ràpid, camina sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat.