Experiment

Sovint pensem en Andorra com un lloc ideal per a l’experimentació. Superfície i població reduïdes, però tota la infraestructura d’un Estat, certa facilitat (aparent) per controlar certes variables... S’haurien de poder provar sense gaires problemes noves formes de producció, d’intercanvi, de mobilitat, de participar en la vida en societat. S’ha de dir que fins fa ben poc gaire bé no ens n’hem sortit en aquest àmbit: el principal problema de casa nostra sempre m’ha semblat que paguem el preu íntegre per ser petits sense aprofitar pràcticament gens els avantatges de ser petits. Què hi farem... Persistir i mirar de fer-ho més sovint i millor.

El problema, però, no és que tot sovint no s’experimenti prou a casa nostra sinó que ens oblidem que, de fet, l’experiment és casa nostra. Que donem Andorra per descomptada. Que assumim com a normal i com a inevitable el país on vivim. Quan som un bolet, un suflé, una bombolla, un experiment que de moment rutlla però que en qualsevol moment pot fer figa. Em sembla molt més prudent llegir-nos així. En seixanta anys, un ecosistema social petit i senzill es va inflar fins tornar-se enorme i complex i res no ens diu que la cosa no pugui revertir, que sense tot de factors no tan normals, no es faci palès que aquesta terra no pot aguantar més de cinc mil persones. Depenem de l’exterior en tots els sentits. Del que ens deixin fer o no, de si volen jugar amb nosaltres o no. Podem ser els més eficients del món a gestionar rebrots que si els francesos o els espanyols diuen que frontera tancada, i ho diuen durant molts mesos, i ho diuen mentre la neu pols s’acumula a les muntanya, caput. I sí, el to d’avui és volgudament catastrofista. Perquè crec que és la perspectiva que ara mateix més ens pot ajudar. Llegir-nos com un bolet ens pot semblar ofensiu, d’estimar-nos poc, però ens pot ajudar a orientar l’acció d’aquest país per aconseguir allargar aquest petit miracle micològic un temps més. Si ens donem per descomptats, en canvi, el risc que es confirmi el nostre cicle vital fúngic és molt més elevat. Som una casualitat històrica, un experiment i, com a tal, febles i vulnerables. Siguem-ne conscients. No per lamentar-nos. Per valorar com de difícil ha estat arribar fins aquí i com de bé ho haurem de fer per mantenir-ho.