L'OMS perd credibilitat

Organisme solemne, imparcial, hegemònic en la defensa de la salut de la humanitat i posant la ciència i tecnologia al servei de la innovació. Així hem vist créixer i evolucionar l’Organització Mundial de la Salut des de la seva fundació, el 1948. Però en aquesta darrera dècada, alguna cosa ha canviat.

Fa pocs dies vaig veure el documental La batalla de l’OMS, de Pierre Haski i estrenat al canal Arte. Destapa diferents aspectes si més no clarobscurs de l’organització cridada a ser el referent sanitari mundial. No us vull avançar gaire el contingut, ja que val la pena mirar-lo, però sí que vull remarcar alguns elements sobre l’organització que, de fet, són vox populi.

Per una banda, el poder que ha agafat la Xina dins de l’OMS, poder que molts relacionen amb el retard amb què el seu director, Tedros Adhanom, va declarar la Covid-19 com a pandèmia . O amb el fet que rebutgi el model exitós de Taiwan per frenar la propagació del virus, tenint en compte que la Xina veta la seva entrada com a membre de ple dret. I per altra banda, la força que estan agafant estaments privats, fet si més no discutible. Parlo d’estaments com la indústria farmacèutica, i també dels qui fan donacions, com per exemple la Fundació de Bill Gates. És de fet la segona que més diners dona a l’organització.

En resum, l’OMS ja no és el que era i acumula decepcions. Va generar dubtes amb la gestió de la grip aviar, que va magnificar (per interès de les farmacèutiques?), i va donar una resposta tardana a la propagació de l’Ebola. Amb la gestió per fer front al SARS-CoV-2 s’ha acabat de confirmar. Ha pres decisions esbiaixades. I ha perdut credibilitat.

Com la pot recuperar? Complicat ja que alguns països membres, i no parlo només dels EUA, comencen a dubtar que hagi de ser el seu referent.

Esperem que redreci el seu camí. I que no hagi de venir una altra pandèmia perquè actuï com reclama el seu esperit fundacional i els seus països membres. Perquè això no va d’interessos econòmics ni de lluites de poder geoestratègiques, sinó de salvar vides.