Les guapis de baix

Els seus gestos semblen tan naturals que és evident que estan minuciosament estudiats. Com també deu estar preparada aquella manera de caminar com si fossin models a la passarel·la, actrius a la catifa vermella o una femme fatale en una pel·li d’espies. L’artifici es delata en el cop de maluc i les revolades de cabell a l’estil Carrà. Sembla que s’han preparat per a aquell moment exacte, quan ell entra i el corrent d’aire travessa el vestíbul i els remou el cabell. Potser abans de sortir de casa s’han posat davant del mirall i el ventilador, per anticipar-se a les situacions en què quotidianament interpreten el paper de dona de vermell, la de la pel·li aquella dels vuitanta. Per descomptat, això ell no ho sap i s’admira quan les veu venir de cara com si fossin els àngels de la sèrie i ell en Charlie. O com si de cop es trobés en el rodatge d’algun anunci d’estiu. S’ha despertat en un somni? Ell no té relació amb el seu departament. De fet estan en plantes diferents. Però es veuen per l’edifici i fins i tot sap el nom d’alguna d’elles. Quan les té a tocar, està a punt de saludar. Però elles passen de llarg. No saluden. No el miren. Ni l’han vist. O això fan veure. I allà van, pagades de si mateixes, altives, caminant per un llit de pètals de rosa, com si fossin princeses que no es tiren pets. L’han ignorat com qui veu un escarbat fastigós amagat en una cantonada, una panerola insignificant que s’esmuny aprofitant l’ombra del penjador. Puja a l’ascensor convertit en Gregor Samsa. Passa de llarg el pis de les guapis i segueix amunt. Deu ser que no saluden gent que no està al seu nivell de superficialitat i estupidesa? Recorda el cas d’una amiga que va haver d’esperar dotze anys que un veí li retornés el bon dia. Sembla mentida, però hi ha gent així. Ho havíem oblidat. Aviat enyorarem algunes coses del confinament. L’intent de tornar a la normalitat ens han fet topar de morros amb parts de la realitat molestes com un gra al cul, que deu ser molt molest fins i tot en el cul d’una model. Llàstima que les guapis no comptaven que aquest artròpode ha entrat a l’edifici buscant un tema per l’article de diumenge i que ara trepitja el teclat i escriu això confiant que les guapis de baix –si és que existeixen– no llegiran el diari.