Què fem per la crisi climàtica?

Diuen que cada generació té un motor de canvi i, ara, el dels joves és la preocupació pel canvi climàtic. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle, associada a la contaminació de les indústries minera, tèxtil i agropecuària, afecta negativament el medi ambient i la salut de les persones. Els resultats electorals, malgrat que no són uniformes arreu d’Europa, donen cada dia més pes als partits ecologistes, especialment als centres urbans dels països rics; la meitat dels alemanys prioritza la política climàtica per davant de les conseqüències del coronavirus.

La tradició al nostre país de partits polítics ecologistes és gairebé nul·la; tan sols Verds d’Andorra es definien com a tal i mai van obtenir representació parlamentària. Més presents han estat les entitats civils ecologistes que irrompien en l’escenari nacional a la dècada dels anys vuitanta del segle passat. ADN neix l’any 1986 amb l’objectiu de protegir i estudiar la natura; tres anys més tard fa acte de presència Apapma, que proposava un model econòmic basat en el desenvolupament sostenible amb implicació de la ciutadania i les institucions. Amb el canvi de mil·lenni, sorgeix Amics de la Rabassa, un grup de ciutadans preocupats per les accions relacionades amb el bosc de la Rabassa i el projecte de Naturlandia. Per la seva incidència, destaquen les plataformes ciutadanes, com Ciutadans en Acció, contraris al forn incinerador, o les més recents, contra les diferents ubicacions de l’heliport. Finalment, cal destacar un grup d’alumnes del Lycée que ha promogut al país el moviment juvenil internacional Fridays For Future, que vol conscienciar la ciutadania dels efectes del canvi climàtic.

A escala institucional, Andorra va signar el Conveni marc de l’ONU sobre el canvi climàtic del 2010; també s’ha compromès a implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030; a més, la Llei d’impuls de la transició energètica i canvi climàtic vol impulsar l’economia circular. Passar d’un model basat en el malbaratament a un de més eficient que sigui compatible amb els límits planetaris no es fa d’avui per demà, però la transició ja s’albira i no hi ha marxa enrere. El Govern ha de ser conseqüent amb la declaració d’emergència climàtica i donar exemple en els diferents àmbits de gestió.