Joc d'estiu i un món feliç

Avui proposo a l’amable lector un joc estival. Es tracta que s’identifiqui amb cadascuna de les següents tipologies de persones. Potser la descripció de cada tipus no s’ajustarà al cent per cent, però es tracta d’escollir la que se li acosti més.

Tipus 1: forma part de l’elit de la societat. Té poder econòmic i polític per prendre decisions que afectin directament la totalitat dels ciutadans. Tipus 2: treballa directament per a l’elit. Executa els seus desitjos. Treballa braç a braç amb ella. Forma part del seu cinturó de confiança. Tipus 3: vostè treballa sota les ordres de persones del tipus 2 o el seu negoci en depèn directament. Tipus 4: treballa com a empleat en un hotel, restaurant, comerç… Tipus 5: treballa al sector de la construcció o de la indústria.

Si vostè s’identifica amb el tipus 1, segons Huxley, seria un Alfa i formaria part de l’elit de la societat, si ho fa segons el tipus 2, seria un Beta i formaria part de la classe més propera a l’elit, que és necessària per executar els desitjos dels Alfa, però mai en podrà formar part. El tipus 3 serien els Gamma o empleats subalterns. Finalment, els tipus 4 i 5 serien les persones destinades als treballs més durs i/o exposats.

Una vegada identificat el tipus al qual s’ajusta més, cal saber que aquesta classificació la va predir fa quasi 90 anys, concretament el 1932, l’escriptor Aldous Leonard Huxley al llibre Un món feliç, per cert, de molt recomanada lectura. Un món feliç forma part d’una tríada memorable d’obres catalogades de ficció científica, juntament amb 1984 de George Orwell i de Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. La clau de la societat descrita per Huxley és que els éssers humans, dins de la seva categoria, són feliços. No tenen ambició per esdevenir una altra cosa que no sigui la de pertànyer a la casta per a la qual han estat programats des que eren embrions mitjançant diverses tècniques estimulatives. I aquestes tècniques són diferents per a la producció d’individus segons la casta de destí. Tot i que l’estimulació d’embrions queda lluny de la nostra realitat, gairebé un segle després fa por veure con la ficció gairebé s’ha convertit en realitat mitjançant moltes altres tècniques de manipulació.