Variacions Maskberg

No et posis la mascareta, sobretot no et posis la mascareta, que no serveix de res i espantes la gent, que no veus que t’enganyen? No cal que et posis la mascareta. Posa’t la mascareta, si vols, o no te la posis. Posa’t la mascareta, no sabem si serveix, però no et farà cap mal. Posa’t la mascareta (però –això no t’ho direm– si no te la poses, ja ens va mig bé, que justament ara tenim els hospitals buits i ja ens va bé que us aneu contagiant una mica...). Posa’t la mascareta (perquè així guanyem temps i sembla que fem alguna cosa). Posa’t la mascareta. Posa’t la mascareta, sisplau. Posa’t la mascareta, sisplau, pensant en la comunitat, perquè si tu la dus posada i tens la malaltia –tant si n’ets conscient com si no– es redueixen les possibilitats que la transmetis a la gent que t’envolta i, d’aquesta manera, evitem el col·lapse dels centres, els recursos i els professionals de la salut i podrem garantir l’atenció sanitària a totes les persones que els necessitin, siguin quins siguin els motius. Posa’t la mascareta, perquè nosaltres duem mascareta, perquè nosaltres sí que som bons i responsables, no com ells que no en duen o que se l’obliden cada dos per tres. Posa’t la mascareta (i si veus algú que no la du posada, denuncia’l, assenyala’l). Posa’t la mascareta perquè si no et multarem. És obligatori dur posada la mascareta. Està prohibit anar sense mascareta (i l’exèrcit o la policia militaritzada vetllarà perquè aquesta prohibició sigui obeïda sense excepcions i adoptarà les mesures pertinents –com a autoritat màxima al carrer– per fer que així sigui o per sancionar degudament les persones que no obeeixin).

Una consigna simple sobre una qüestió simple: dur o no dur posada una mascareta. I quins embolics que ens fem a l’hora de comunicar-la. I quantes variacions existents a l’hora de decretar-la. Potser el que passa és que la cosa no és tan trivial. Potser no es tracta d’una simple mascareta. Potser el que ens juguem aquests dies –a banda de majors o menors graus de contagi, de confort i de llibertat– és el tipus de relació entre els poders públics i la ciutadania, potser el que ens juguem és si volem que la nostra vida en societat es basi, entre d’altres, en la responsabilitat i en la confiança, o en l’obediència, la regulació o l’autoritat.