Va marxar però encara hi era

Quan ens va arribar la notícia va ser un gerro d’aigua freda. Però tots, en major o menor mesura, sabíem que podia passar. De fet, sabíem que era bastant probable veient la situació a les regions veïnes.

Parlo del rebrot de Covid-19 a Andorra, del qual va informar el Govern aquest dilluns. Va començar amb tres nous casos, que han anat pujant. Va costar d’assimilar, després d’haver aconseguit la fita poc repetida arreu del món de ser un país amb zero casos.

De nou han tornat les incerteses i la sensació que trontollen els plans que havíem fet per a l’estiu. Però no, hem de tenir clar que no hem de tornar al punt de partida, a aquell 13 de març. No és necessari perquè ens hem estat preparant per a aquest escenari.

La capacitat per fer un gran nombre de proves diagnòstiques a tots els casos sospitosos juga a favor nostre. També una UCI més preparada i uns professionals sanitaris ja experts a tractar la malaltia.

A la vegada, el Govern ha tornat a reaccionar ràpidament i ha fet petits passos enrere en l’alliberament de les restriccions, com limitar els actes amb una gran concentració de públic, tancar les cases pairals o reduir el transport públic al 50 per cent. A més, ha afegit una nova mesura, contundent, però encertada: l’ús obligatori de mascareta per a totes les persones de més de 10 anys. L’arribada de turistes ens hi obliga per garantir la seguretat de tots.

La Covid-19 hi és, no ha marxat mai del tot. Ja no fa fred, però elements com els aires condicionats o les càmeres frigorífiques en poden propiciar la propagació. A Alemanya i França, centenars de treballadors s’han contagiat en escorxadors.

Amb tot, tenim prou elements per no alarmar-nos: el cribratge, la formació, la prevenció. I també la gestió del primer brot, amb l’ajuda del comportament exemplar de la població, que va permetre arribar als zero casos. Seguim fent-ho com fins ara i, de nou, ens en sortirem. N’hem d’estar convençuts.