Controvèrsia o pessimisme

Abans, a partir de la notícia em feia una opinió que discutia amb les persones del meu voltant. Generant un debat d’idees o postulats realment enriquidor. Actualment aquest debat fa temps que s’ha traslladat arreu als comentaris dels diaris. Jo no tinc gaire costum de llegir els comentaris de la premsa, més aviat per un tema de tenir cura de la meva salut mental i perquè m’agrada saber amb qui discuteixo. Però reconec que a vegades els començo a llegir per veure què opinen els ciutadans sobre temes molt actuals però ràpidament recordo per què ho vaig deixar de fer. I respecto profundament la llibertat d’expressió i d’opinió. Per això, mai considero “mala persona” el que pensa diferent o contrari a mi. Tot al contrari, m’agrada discutir, en el sentit positiu de la paraula, amb persones que pensen molt diferent a mi. M’aporten visions diferents que moltes vegades m’ajuden a entendre el perquè d’aquell posicionament. I que l’entengui no vol dir que el comparteixi, però em permet una discussió constructiva i respectuosa sobre qualsevol tema fomentant una controvèrsia sana. Però em pregunto: són la majoria dels comentaris fruit de la controvèrsia? Algunes són opinions extremadament pessimistes que no permeten fer-te una idea del que realment volen expressar. Realment l’opinador creu que aquesta és la forma de transmetre un advertiment que considera prou important perquè es tingui en consideració per part de qui sigui? Després hi ha qui vaticinen la fi del món amb comentaris com “al final ens morirem tots”. Bé, espero que no. Altres que preferirien que no vingués cap turista al país. Que desitjarien que els tractem el pitjor possible. Sincerament, me n’alegro quan veig que a poc a poc es van veient turistes al nostre país. I és clar que representen un risc. Però també és un risc quan nosaltres creuem les nostres fronteres i anem de vacances o de cap de setmana. Aleshores comencen una sèrie de comentaris contradictoris que no em permeten un debat d’idees que generen, per una part, un pessimisme contagiós, però per l’altra, i més preocupant, una crispació social que es mostra en forma d’una agressivitat que moltes vegades es representa amb manifestacions d’odi o linxaments socials.