Ara fa trenta anys (III)

Deia fa 15 dies que la Résolution 946 (1990) relative à la situation en Andorre adoptada pel Consell d’Europa fou una epopeia, una llarga història amb intervencions de tots els actors presents en la reforma de les nostres institucions des dels anys 80 i en la negociació de l’acord comercial d’Andorra amb la CEE. Els primers fake news -o mentides, enganys, ficcions, il·lusions o perjuris, com se’n deia llavors- són de l’inici de la dècada dels 80 quan en la premsa italiana i en cercles diplomàtics propers a la Santa Seu s’ataca el bisbe Joan Martí d’utilitzar el seu càrrec de Copríncep per intensificar la causa catalanista. Ja us podeu imaginar “el pollo que se montó”...

A la vegada, a l’interior, un “grup europeu” hi donava voltes i un “liberal”, en el congrés de la Internacional Liberal d’Hamburg de març de 1987, veia que calia pressionar Andorra cap a la “reformeta” institucional aprofitant la negociació del país amb la CEE. Dos mesos més tard, al Consell d’Europa, el liberal danès Bjorn Elmquist i 10 diputats socialistes espanyols presentaren una primera proposta de resolució sobre la situació política d’Andorra. D’aquesta iniciativa se’n feu ressò la premsa espanyola i, resumint, José Mario Armero durant aquell estiu, en uns articles al diari YA, va defensar obertament que la solució de la reforma política andorrana consistia en que el bisbe d’Urgell renunciés al títol de Copríncep i el cedís al Rei d’Espanya que, juntament amb el president francès, “deben ser los que garanticen la independencia y libertad del Principado” (sic). Quins pebrots! Podeu imaginar-vos també que ara “el pollo que se armó era de mucho cuidado...” Articles a la premsa espanyola de contesta, refutació i oposició d’Antoni Morell, Marc Forné, Oscar Ribas o Francesc Cerqueda. Un Informe semanal de TVE del febrer de 1988 “erre que erre”, andorrans que baixen a Ponts i “dale que dale” o diputats encaterinats presentant proposicions no de llei al parlament espanyol i “toma que toma”. Fins i tot s’arriba a insinuar una síntesi: el rei d’Espanya, ja Copríncep, podria delegar en el president de la Generalitat! Embolica que fa fort!

Acabaré en la propera columna. El canvi de l’any 1989. El nou marc.