Trump és molt Trump

Els anys passen de pressa i aquest 2020, a banda de recordar-lo per la pandèmia més important del darrer segle, és any d’eleccions presidencials als Estats Units. En res ens plantarem al 3 de novembre i els nord-americans hauran de pronunciar-se sobre si volen que els segueixi governant el republicà Donald Trump o ho faci el demòcrata Joe Biden.

Així d’entrada, o almenys vist des de l’òptica europea, es podria assegurar que la gestió si més no tumultuosa de Trump els darrers quatre anys li treu opcions. Un rumb incoherent

–ara dic una cosa, l’endemà una l’altra–, de la crisi de la Covid-19 ha acabat de vessar el vas dels nombrosos maldecaps de Trump aquest 2020, que arrossegava d’ençà la mort de George Floyd per part d’un policia, i les posteriors manifestacions antiracistes.

Però no és tan clar que Trump no tingui possibilitats de ser reelegit. Manté el seu electorat, aquell que, de manera silenciosa en bona part dels casos, li va donar la presidència. El que li va comprar la política de la por. És un gran estratega i segueix apel·lant a la imatge de l’home que representa l’ordre, el que acabarà amb les manifestacions –que impulsen els Demòcrates, segons ell–, a través de la força de l’Estat, i amb l’exèrcit i les armes si cal. A més, juga amb l’avantatge que els Demòcrates no estan donant una imatge de força i unió.

La manera com evolucioni la crisi del coronavirus marcarà els resultats del 3 de novembre. Una vacuna, i més si és nord-americana, definirà el rumb electoral. Trump n’és conscient i ara juga al joc dels despropòsits, demanant que s’ajornin els comicis, justificant-se que hi ha risc de frau.

De moment ha perdut molts punts per la seva gestió de la Covid-19: un 29% dels nord-americans creuen que no s’han fet bé les coses, segons una enquesta. Resultats molt diferents dels que surten al nostre petit país, on sí que s’ha fet un treball des de la coherència i des de la comunicació transparent.

Però Trump és molt Trump. I nosaltres, des d’Europa, ho seguim amb sorpresa.