Postal de l'estiu (I)

Arribem a l’equador de l’estiu, període de vacances tradicional. Ara bé, aquest any no té res a veure amb les temporades precedents. Després dels llargs dies de confinament, molts no podran gaudir d’aquest moment de descans, tan preuat. Així, a casa nostra, el sector de la construcció ha decidit escurçar la seva parada tradicional per intentar recuperar, almenys en part, l’activitat perduda durant els dies de tancament. Mentrestant els comerços continuen amb la seva tasca habitual, oferint als nostres visitants, amb total seguretat, uns productes que s’havien adormit a les prestatgeries durant setmanes i setmanes. Per tant, un moment estrany que ens projecta cap a una nova realitat.

Per cert, tots desitgem tornar a una normalitat que malauradament, com l’horitzó, s’allunya cada vegada que ens hi apropem. Continuen plenament vigents nombroses mesures de seguretat, imprescindibles, per evitar un altre confinament que tindria unes conseqüències dramàtiques. Molts confien que la ciència arribi, tard o d’hora, a trobar una solució que permeti oblidar per sempre aquest mal tràngol. En molts països els laboratoris treballen de valent, set dies a la setmana, per cercar la vacuna que ens protegeixi. I si mai no ho aconsegueixen, el sentiment més compartit és que, durant encara molts mesos, haurem de conviure amb el virus i respectar les prescripcions decidides, per al bé de tots, per les administracions competents, amb la conseqüent adaptació de les nostres relacions socials a aquesta pandèmia. Pocs es podien imaginar que un virus, fins ara desconegut, pogués trasbalsar amb tal magnitud l’economia mundial i implicar un desastre afectiu entre aquells que han perdut sobtadament un familiar. Tot i això, l’experiència viscuda demostra que la ciutadania en general i l’andorrana en particular ha sabut respondre a aquest atac inesperat, fent prova de responsabilitat i disciplina. Així molt pocs han infringit les recomanacions fixades pel ministeri de Salut. I si alguna cosa queda, en el futur, d’aquesta greu crisi, serà certament aquesta demostració de civisme i de solidaritat, pròpia d’Andorra i que havíem conegut en esdeveniments passats, tals com els aiguats del 1982.