L'economia en contra de la salut

Ofertes, promocions, rebaixes, llums i colors. Aquesta és la imatge que tenen la gran majoria de turistes i visitants que arriben diàriament al país, sigui per la frontera de dalt o la de baix, tant hi fa, si al final tots acaben fent el mateix: gastar poc, mirar molt i menjar-se un entrepà. Només fa falta sortir a passejar un dia per les avingudes de l’eix central, un espai que en èpoques normals no hi podries ni accedir i que en aquests moments encara fa cert goig a la vista dels que vivim en aquest país envoltat de muntanyes i naturalesa, i que a moltes autoritats sembla que els fa lleig, però bé, anem al gra que ara avui no toca parlar d’això. Turistes, coronavirus i l’obligatorietat de portar mascareta, a més d’unes sancions, ai no, infraccions fictícies, de pa sucat amb oli, sense consistència ni efecti­vitat.

Sí senyors, sí, de ben segur que algú ha rebut un avís policial per no dur l’equip de protecció individual com correspon, però en algun moment de les últimes tres setmanes heu vist un agent cridant l’atenció a un grup de turistes? Jo no, i tinc la sensació, millor dit, el pressentiment, que no ho veuré mai, ja que és molt bonic cohibir i coaccionar els teus ciutadans, però mai posaràs en joc l’economia del país, que recordarem que el turisme suposa un 80% del PIB, i vetllarem per la salut. Aquí rau la qüestió, què prima més als nostres polítics, el benestar de la població o l’estabilitat dels grans capitals? Personalment, considero que la segona i per un motiu que fins i tot podríem arribar a trobar lògic: si castiguem els visitants que no porten mascareta no voldran tornar, si no tornen perdrem ingressos i sense capital no podem treballar per garantir els serveis a l’hospital, i, encara més important, seguir planejant i pressupostant projectes faraònics que no s’acabaran realitzant perquè, al cap i a la fi, són completament inviables.

Tants esforços que dediquem al turisme, posant en dubte la seguretat d’un país Covid ready i, contràriament, cada dia més països ens veten l’entrada. Ara, cal preguntar-se si és necessari donar tants beneplàcits als visitants low cost que porten la mascareta per sota del nas o al colze i no aporten res, o necessitem replantejar l’estratègia.