Nyaps

La setmana passada tenia una cosa per explicar-vos que a mi em semblava alhora interessant i rellevant. Tenia més de tres pàgines de notes i de dades, casos concrets –dades Covid incomparables, fals concepte d’atur, IPC zombi, etc.–, un parell de notes d’àudio amb alguna metàfora per explicar millor el concepte i fins a quatre alternatives a l’hora d’abordar-la. Mentre la vaig tenir allotjada al meu cap, la columna feia prou patxoca; quan va quedar plasmada a la pàgina 4, va resultar ser un nyap. No perquè el tema em sembli ara menys interessant o rellevant, no. Ras i curt, perquè no va anar bé, no me’n vaig sortir.

L’autòpsia no té gaire misteri. D’entrada, hi ha el component inefable de la mala sort i el component estudiadíssim de la distribució normal: alguns bitllets surten millor i d’altres pitjor, és així cada any i passa a les millors famílies. Després, hi ha la subjectivitat del criteri: molts pensareu que no n’hi ha per tant, que està tan mal engiponada com totes les altres. En aquest cas concret, a més, hi ha un punt de supèrbia. Dia sí i dia també veig com els columnistes habituals s’han anat agafant vacances. Ara falla un, ara falla l’altre i tu, que no falles, t’acabes dient que ja fas prou amb enviar-la, que tampoc no cal esmerçar-hi tants esforços, que total, a l’agost, qui carai et llegirà, i entre això i que ja en portes unes vuit-centes, et creus que ja sortirà sola. I no és així. No és el cas –i aquest és el darrer argument de l’informe de l’autòpsia– perquè escriure és difícil i com qualsevol altra activitat, si no mires de fer-ho el millor que pots –cosa que no garanteix res–, surt un nyap. Escriure és difícil. No hi ha una fórmula. No tots els temes s’aborden de la mateixa manera. I tot són tries. En el meu cas, per exemple, fa uns dos-cents articles on miro de jugar més a la reflexió que a l’opinió, més al suggeriment que a l’anàlisi, mirant d’observar la realitat escolant-me en miradors poc visitats, defugint la tecnicitat però no la complexitat i afrontant-la arribant a debats rellevants des de l’anècdota, embolcallant la reflexió en contextos més propers. Tot són tries. I no sempre tries bé. I quan tries bé, no sempre ho executes bé. Perquè escriure és difícil, però també un joc. I hem vingut a jugar, també quan toca perdre.