L'últim veguer i l'última signatura

Davant l’edifici del Govern se m’han creuat dos pensaments. Els plafons d’“Andorra i la Unió Europea: 30 anys de relació” i la foto de Francesc Badia –que morí el 14 d’agost– així com de la seva signatura al costat de la d’Oscar Ribas i del Veguer francès, en la conclusió de l’Acord entre Andorra i la CEE. Certament uns anys únics ara en fa trenta. La cronologia dels plafons no s’entreté, però, en els anys anteriors, quan el flamant Govern d’Oscar Ribas reflexionava ja sobre aquesta relació, en plena reforma de les institucions i en ple debat sobre si Andorra era un Estat o no, si tenia sobirania o no, si podia afirmar la seva personalitat internacional o no, si podia exercir la seva representació exterior o no. Són els anys d’alentiment de la dècada dels 80, quan ronsejaven alguns actors asimptomàtics, com diuen ara. Per més inri, el Quai d’Orsay volia que el règim d’intercanvis entre Andorra i la CEE es fixés en el tractat d’adhesió d’Espanya! La visita del Copríncep Joan Martí al President Felipe González a principis de 1984, la voluntat ferma del Consell General i del Govern en el sentit que fos Andorra l’únic interlocutor directe davant la CEE i les visites a Gaston Thorn, president de la Comissió, primer de Nemesi Marquès a l’estiu de 1984 i després del nou Cap de Govern Josep Pintat, al desembre del mateix any, van impedir una decisió unilateral de la CEE i van obrir camí cap a la negociació directa Andorra-CEE per mitjà d’una delegació “tripartida”, que reunia totes les institucions andorranes. Aquesta és la raó de la presència dels Veguers i del Cap de Govern en la fotografia i en la signatura de l’intercanvi de lletres de l’Acord que podem veure en el plafó. Deu ser l’últim acord internacional signat per Andorra en el marc de les institucions anteriors a la Constitució, és a dir, amb la presència i signatura dels Veguers, competents de les relacions internacionals, al costat del Cap de Govern, responsable de la política econòmica. L’acord s’assolí el 28 de juny de 1990. Feia 10 dies que el Consell General havia acordat per unanimitat l’obertura del procés constituent. L’horitzó ja era més clar.

En record de Francesc Badia, l’últim Veguer i l’última signatura.