Riquesa en temps de Covid

Generalment les crisis provoquen que el nombre de multimilionaris augmenti de forma important. En aquest cas, els que n’han sortit increïblement beneficiats han estat els que regenten empreses relacionades amb la tecnologia o amb la compra per internet. Fa poques setmanes un grup de multimilionaris va fer una demanda a governs de tot el món perquè els augmentessin els impostos a les fortunes, i aquesta recaptació econòmica ajudés a cobrir les despeses derivades de la pandèmia a la qual han de fer front els diferents governs. Trobo molt lloable aquesta iniciativa. Evidentment, les pèrdues econòmiques són incalculables, sobretot en forma de pèrdua de llocs de treball. Però em semblaria també molt lloable que aquestes mateixes persones tan multimilionàries reorientessin les seves empreses per generar més llocs de treball. Que paguessin als seus treballadors amb sous que els permetessin viure amb dignitat. Que els asseguressin la sanitat i millores socials. Que disposin de prou recursos econòmics fruit del seu treball per poder cobrir no només les seves necessitats bàsiques i de les seves famílies, sinó també que puguin fer una vida social gratificant. En definitiva, que formin part de la classe mitjana. La dimensió de la classe mitjana en relació al total determina la riquesa d’un país, i és considerat un dels factors més importants de l’estabilitat d’un país. És la que aplega els suficients recursos per tenir seguretat familiar en el present i planificar el futur sense angoixes. És la que pot sobreviure a les crisis econòmiques sense el risc de perdre uns mínims que estarien sempre coberts. Poden invertir en educació. Creen una demanda estable de béns de consum. Paguen impostos. Però si perceben que es troben en risc deixen de ser un factor d’estabilitat. Però la realitat ens ha dut a veure com la situació actual ha provocat un creixement de les desigualtats, de les dificultats laborals, en general un augment de la pobresa que ha provocat un desequilibri en el repartiment de la riquesa que ha posat en perill la classe mitjana. Aquestes circumstàncies representen una paradoxa respecte a l’augment de la riquesa, i impliquen un perill per a l’estabilitat social.