Binaris

Hem acabat imitant les màquines i esdevenint éssers binaris. Cada dia rebem milers d’inputs d’informació, per un estrany motiu hem acabat pensant-nos que hem d’opinar de tots ells i aquests judicis els acabem emetent cada cop més en termes de zeros i uns, a favor i en contra, de sís i nos. Opinions simples, ràpides i poc matisades que, per efecte acumulatiu, acaben bastint un món més simple, de bifurcacions artificials que eviten la selva de la complexitat. Si assagem un exercici d’arqueologia per mirar d’esbrinar com carai hem arribat fins aquí, se’ns apareix tot un entramat de carrers de doble direcció, on tot són causes i conseqüències del cercle viciós d’un món estructuralment més dicotòmic. Pensem, per exemple, en el rearmament moral de les nostres societats, en els policies de balcó i els aspirants a repartidors de carnet de bones i males pràctiques, costums i pensaments. I considerem també la radicalització de les opcions polítiques i la progressiva simplificació dels seus discursos. I ara combinem-ho –o llegim-ho conjuntament– amb la fal·lera per fer enquestes sobre tot i a tothora, enquestes i qüestionaris pertot, amb preguntes perverses i capcioses en molts casos, amb una quantitat de respostes limitades (per definició). Afegim-hi la nostra passió per etiquetar la realitat que ens envolta, per classificar-ho tot en categories i, per acabar-ho de sublimar, per endreçar-ho tot en rànquings i classificacions, per parlar en tot moment en termes d’això és millor que allò, d’allò és més el que sigui que allò altre… I, per acabar –tot i que podríem seguir–, no ens oblidem de tots els mecanismes que operen perquè cada dia més se’ns confirmin totes les nostres preconcepcions i prejudicis i ens apareguin deformades tota la resta d’opcions, fent que els nostres siguin clarament recognoscibles i que tota la resta d’opcions –indesitjables totes elles– es confonguin en el magma clarament definit dels altres. Tot això cristal·litza en una relació massa sovint dicotòmica amb el món, on o pensem allò o pensem radicalment el contrari, quan la realitat no entén d’aquesta mena de discontinuïtats. I cadascuna d’aquestes tries, banals quan ens les mirem de manera aïllada, acaben explicant molt bé el món que ens envolta i el tuf que fa massa sovint.