Errors humans

Tots hem comès errors en aquesta vida, i qui pensi que no que tiri la primera pedra.

El fet negatiu no sempre és cometre un error sinó no acceptar que l’hem comès.

Reconèixer els errors propis mai no és fàcil i acostuma a resultar incòmode.

Si acceptem que tots cometem errors, entendrem que no hem de deixar-los de banda. Ningú ens volem equivocar. És un fet que no ens agrada. Però un cop davant d’aquestes situacions, o bé les podem ignorar, o bé aprendre’n.

El que s’ha fet, fet està i no ho podem canviar per molt que vulguem.

Confuci deia que “cometre un error i no corregir-lo és un altre error”.

Però el gran avantatge que té és que ens permet rectificar i sortir-ne enfortits i a més serveix d’aprenentatge futur tant en l’àmbit personal com per al nostre entorn.

Generalment tenim por de cometre errors i el càstig que pot comportar. Aquesta por ens pot portar a no fer res, a no prendre decisions, a no arriscar-nos la major part de la nostra vida. Cometre errors és humà i ha de formar part de la vida, els hem de cometre per avançar. Si no ens donem permís per cometre’ls i reconèixer que els hem comès no ens donem l’oportunitat d’aprendre. Som éssers humans, i per tant amb imperfeccions.

Hi ha persones que avancen només gràcies als seus èxits, i el seu ego els fa amagar els errors o fracassos, i els atribueixen sempre a les altres persones. Però s’obliden que perden una valuosa oportunitat d’aprendre i millorar com a persones, d’aprendre a canviar coses, a ser més sincers amb elles mateixes, amb la seva família, amb els seus amics, amb els seus companys.

Castigar pels errors comesos és una reacció legítima, però no sempre efectiva: inhibeix la iniciativa i destrueix la creativitat. Com deia Lenny a Los Simpson, “tothom es pot equivocar, per això els llapis tenen una goma en un dels extrems”.

Jo m’he equivocat moltes vegades. I aquests errors reconeguts m’han ajudat a continuar amb més força, més determinació, més convenciment i més maduresa.

He pogut mostrar als meus éssers estimats una cara més humil però que manté l’orgull i la força al reconèixer que t’has equivocat, demanés perdó, i et tornes a aixecar per continuar.

No hi ha millor camí cap a l'èxit que la ràpida reflexió sobre el fracàs.