Què ens pot imposar l'FMI?

Ahir vam tenir una nova sessió ordinària del Consell General en què, una vegada més, es va poder veure com els partits de la dreta, cada cop més de dretes -per cert-, van donar suport al Govern perquè Andorra formés part del Fons Monetari Internacional. Segurament aquests dies llegiran o sentiran que el nostre grup parlamentari s'hi va oposar en voler fer creure que anàvem contra Andorra; res més lluny de la realitat.

Si vàrem votar en contra d'aquesta adhesió a l'FMI és precisament per preservar la nostra sobirania, una sobirania que hem sabut mantenir durant més de set-cents anys i que hem de preservar.

Des d'avui m'agradaria que tota la ciutadania del nostre país sàpiga que el tripartit de dretes ens va portar ahir a perdre un tros de la nostra sobirania. Li donaran voltes, ho explicaran a la seva manera amb molts recursos i mitjans, però la realitat és tossuda i, avui, Andorra té menys sobirania que ahir. Un cop entrats a l'FMI, l'economia andorrana i les seves finances ja no només són patrimoni de tots nosaltres.

En el cas que s'opti per demanar finançament a l'organisme, vindran els senyors i senyores de l'FMI, també coneguts com els homes de negre, i ens intervindran la nostra economia i les nostres finances, ens diran ells i no la CASS quan ha de cobrar cada mes una jubilada del nostre país, també seran ells qui ens diran quins serveis públics hem de tancar i quins no, també ens diran ells quins són els sous dels funcionaris, i així successivament, i sinó, que els ho preguntin a Grècia o a Portugal, on, per cert, després de molts anys intervinguts per la mala gestió dels partits de dretes va haver de ser un partit de la família socialdemòcrata qui tragués Portugal de la fallida econòmica en què estava i expulsés els homes de negre de l'FMI del seu país.

Amb aquestes dades empíriques vull constatar que, a partir d'ara, en el cas que la situació econòmica d'Andorra vagi a pitjor, les decisions no es prendran a l'edifici administratiu de govern, sinó que es prendran a la seu de l'FMI a Washington, i això ens ha d’entristir com a país i com a societat.