Brúixoles

De sobte, tot ho consultàvem a Google Maps. Vam deixar de demanar als amics com arribar a casa seva, vam abandonar l’hàbit d’orientar-nos de manera preventiva, llegint l’espai de manera estructural, adoptant quatre referències clau i jugant a perdre’ns i a trobar-nos en el caos controlat que quedava entre aquelles fites, vam deixar d’estar alerta als senyals, als de trànsit i als que ens enviava el passat en forma de records d’èxits i de fracassos sonats amb l’orientació. Ara tot ho governava Google Maps i si fallava la cobertura ens sentíem doblement perduts. I Google Maps ens orientava amb un èxit inabastable, inigualable i incontestable per carrers impronunciables del sud d’Alemanya i ens feia fer itineraris estranyíssims per Barcelona per estalviar-nos un minut que no necessitàvem i que no li havíem demanat. Amb el temps, en vam aprendre una mica més, fent-ne un ús més restringit i més adequat a les situacions en què realment l’eina ens feia servei i no nosa, recuperant una visió estructural que ens empoderava com a éssers que es desplacen i tornant a apostar per un xic d’intuïció i de risc que ens fa sentir més vius i gaudir i aprendre més de l’experiència.

Amb la gestió de la crisi de la Covid ens ha passat en l’àmbit públic el que ens va passar amb els navegadors en l’àmbit privat: sembla que de cop i volta moltes administracions hagin descobert les dades i meravellats per la màgia de tants percentatges, gràfics i prediccions, s’hi hagin abocat de ple sense un mínim de distància crítica. I hem vist com d’un dia a l’altre es canviaven tot de decisions i es feien tot de marxes enrere perquè les dades així ho aconsellaven. I hem vist tot de crítiques a aquests anar i tornar, parlant de caos i d’improvisació, quan en molts casos aquesta inestabilitat de les decisions era una òptima adaptació a la inestabilitat de la realitat.

La intuïció està molt bé. Les decisions fermes i convençudes basades en la informació existent, també. I les mesures adoptades amb confiança cega en allò que ens diuen les evidències, també. Però cadascuna en la seva justa mesura i quan toca, adaptada a cada situació. I crec que d’això va una mica la governança en els nostres dies, a saber-se moure hàbilment en l’equilibri d’aquestes tres maneres de decidir.