Greuges comparatius

Bars i restaurants, sí; [insereixi aquí la seva dèria], no. Parcs infantils, sí; [insereixi’n aquí una altra –no dissimuli, en té moltes més], no. Discoteques, sí; etc. Les llistes de les activitats a què s’apliquen o no restriccions han generat controvèrsia des de l’inici de la pandèmia. I seguirà sent així es decideixi el que es decideixi i ho decreti qui ho decreti: els dos ninots de les Planellades d’aquest dimecres són absolutament impermeables a la racionalitat. El cas, però, és que a banda d’algunes coses que encara ens costen d’entendre –la miraculosa immunitat del transport públic, l’arbitrarietat o no del 2 i del 5 a bars i a restaurants (admetem-ho: el 3 i el 6 o el 4 i el 7 tampoc no ens haurien satisfet)–, hi ha una evolució evident entre l’inici de la pandèmia i ara. Un canvi que s’explica de manera molt senzilla: així com les primeres mesures –aquí i arreu– es basaven en hipòtesis, intuïcions i prejudicis, ara cada vegada més es basen en evidències. Que les transmissions infant-infant o infant-adult es mostren poc significatives estadísticament, doncs relaxem les mesures a les escoles (França). Que cada cop més dades apunten a la transmissió per via aèria, restringim moltíssim les concentracions a l’interior i prioritzem de manera decidida tot allò que es pugui fer a l’exterior (Nova York). En la interacció entre els humans i el virus, però, no només hem d’investigar com es comporta el virus sinó també com ho fem les persones, i és una bona notícia que a casa nostra les haguem tingut en compte a l’hora d’actualitzar les restriccions. A mi em pot anar fatal que ens tanquin els parcs i se me’n pot refotre força si tanquen o no les piscines, però si resulta que ens encomanem força als parcs i poc o gens a les piscines, no em cal gaire cosa més per convèncer-me. De tot plegat, però, la millor notícia de totes és que aquestes mesures selectives són un primer atac a una de les dues excuses més implacables contra la immutabilitat: la del greuge comparatiu. Perquè no, de greuge comparatiu res. No restringim bars i deixem en pau piscines, restringim (amb imperfeccions) tot allò que és susceptible de ser focus de contagi. Si perseverem en aquesta línia –pensar més en fets i en efectes i menys en afectats i cortijos– sortirem una mica millor d’aquesta crisi.