Foc i lloc
Altres dades del debat d'orientació
El Debat d’Orientació Política del Govern és una de les principals cites del curs que es duu a terme al Consell General. Aquest any l’esdeveniment s’havia de celebrar a la primavera, coincidint amb el primer any de Govern de coalició, però al trobar-nos en una situació excepcional amb un virus que es resisteix a desaparèixer, s’ha hagut de posposar fins al setembre.
Així mateix, la crisi de la Covid-19 ha convertit el Debat d’Orientació Política del 2020 en inusual, aproximant-lo més a les característiques d’un debat d’investidura, tenint en compte que ha calgut replantejar tota l’acció executiva i legislativa per l’impacte en les finances que ha tingut la crisi sanitària. Un replantejament tant a present com a futur, ja que el Govern haurà de seguir ajudant la població a sortir-se’n. Tota aquesta tasca s’ha erigit a partir del pla d’acció Horitzó 23.
Un Debat dividit en tres jornades dona molt de si. En total, comptant la intervenció del cap de Govern de dimecres, les intervencions dels grups parlamentaris i les rèpliques de dijous i, finalment, les propostes de resolució de divendres, estem parlant d’una sessió de més de deu hores. Suficient per desplegar estratègies comunicatives, oratòries, rèpliques punyents, aproximacions amb l’adversari, distanciaments, mirades, gestos, retrets...
Anant una mica al component més quantitatiu, en aquests tres dies han pujat al faristol una quinzena de persones entre el cap de Govern, els presidents i consellers dels grups parlamentaris. S’ha escoltat l’emblemàtica “gràcies, senyora síndica” almenys trenta vegades (una a l’inici i una al final de cada intervenció), i segur que també una trentena de vegades el nunci ha desinfectat el micròfon del faristol entre discurs i discurs. Una acció a la qual no estem acostumats i en què es fa el silenci a la Cambra.
Potser no tantes, però segur que una vintena, s’han sentit els conceptes “unió”, “mà estesa” i “deixar les ideologies a part” per superar la crisi de la Covid-19. Esperem que no sigui pura retòrica i realment ens posem tots d’acord per avançar plegats per Andorra.