FMI, sí o no?

El debat relatiu a l’ingrés d’Andorra al Fons Monetari Internacional ha suscitat, com era esperat, diverses controvèrsies. Les unes, tècniques, amb relació, entre altres, al cost econòmic que podria representar aquesta decisió. Altres, amb més envergadura, es relacionaven amb la suposada pèrdua de sobirania que comportaria l’adhesió a un organisme internacional. Per cert, no és la primera vegada que s’analitza aquesta casuística, la qual se suscita, en tots els estats del món, a causa de qualsevol decisió semblant. Ara bé, no es pot negar que tots els apropaments a una organització interestatal implica una renúncia, mes o menys accentuada, a l’exercici d’algunes de les competències que integren el concepte de sobirania nacional. No es pot deixar de banda que aquestes renúncies sempre són voluntàries i decidides per l’òrgan que representa, en els sistemes democràtics, el conjunt de la societat. Tampoc existeix cap precedent històric que evidenciï que tal decisió implica la pèrdua íntegra de la independència nacional. Finalment, cal tenir en compte que, en el passat, la noció d’independència i sobirania tenia una portada molt més intensa que la que coneixem actualment en un món globalitzat, amb les interdependències que el caracteritza.

Així, per valorar degudament aquestes decisions sembla obligat definir, abans que tot, el significat actual del concepte de sobirania nacional. A aquest efecte ens podem remetre a la conferència d’Ernest Renan, pronunciada l’any 1882, en la qual augurava la desaparició de les nacions, afegint, clarividència digna d’elogi, que un dia, probablement, la confederació europea les substituiria. Considerava que la nació representa el principi espiritual de l’Estat, troba les seves arrels en el passat, es constitueix mitjançant el consentiment dels ciutadans manifestat en el present i es projecta en el futur. Ara bé, el nostre futur es fonamenta en les relacions multilaterals, que impliquen la col·laboració entre estats, i una delegació parcial i limitada de sobirania. Voler quedar al marge d’aquest moviment conduirà a un aïllament propi del passat però avui dia totalment anacrònic i que comportaria conseqüències perjudicials.