Anil

He saludat la tardor defugint la neu i cercant, vora mar, la persistència del vent, el xiulet fi i tallant de la tramuntana, murri i feridor del mestral; aquell vent que et fa perdre l’oremus i et deixondeix, que t’eixuga la roba i t’aixalia l’ànima, capaç d’arronsar-te de fred i d’espavilar-te la son, que enrogeix nas i orelles i envermelleix les galtes, que fa que les fulles seques ballin sardanes, que infla les veles dels vells bergantins, que té un Crist que ens la dona justa per eixugar l’herba sense espolsar el blat, que enxarina el mar i neteja el cel, que té una serra a l’altre costat del mirall i que es fa enyorar quan s’és filla seva i es viu entre muntanyes.

He anat ran de mar a conèixer el vent i, en trobar-lo, m’ha fet un munt de presents embolicats amb paper de t’estimo i llaç de t’enyorava. El vent m’ha conegut la veu i l’ha escoltada amb orelles assedegades de músiques infinites i sons tot just enfilats i embastats que per ara no volen dir res i que demà li explicaran el brodat del món; m’ha mirat, més enllà de les màscares (la de roba i la de pell), amb ulls afamats de descobertes i perduts en horitzons infinits que pot entreveure més enllà dels límits i que preveien futurs ara desdibuixats i ignots. El vent m’ha olorat i ha sentit flaire de riures decibèlics i de somriures calmats, d’una esperança infinita i d’una recança eterna, d’una felicitat a engrunes i d’una tristesa a brins, de llibre vell i gastat i d’encenalls frescos de fer punta al llapis nou. El vent m’ha llepat la pell amb el capciró d’uns dits de fireta (cinc a cada mà i cinc a cada peu, com un miracle fet carn) i m’ha tocat les arrugues del jo amb mig plor ofegat i un pet dolç, com si fos de monja.

He defugit la neu i, fent camins dubtosos cap a mar, en un de sol, complint mos desigs, he trobat tots els vents en un: el mestral renouer, el ponent traïdor, el xaloc inconstant, el llevant humit, el gregal matiner, el migjorn infernal, el garbí sedasser i la tramuntana clara. Els he trobat a tots en un d’únic i petit: Anil, el déu dels vents, i m’ha enamorat. Tot i viure a muntanya soc una dona marinera, sempre miro d’on ve es vent i, tant si és llevant com ponent, el bon temps sempre m’espera.