Pandemial

Els sociòlegs són vius i ràpids. Ja han creat l’etiqueta Pandemials per referir-se als qui estem vivint l’actual situació sanitària. Alerten especialment del retard educatiu i dels traumes psicològics que el confinament i els efectes de la pandèmia tindran en els més joves, els nostres fills i nets. I també en els més grans. El filòsof Jürgen Habermas, el 20 d’abril, a l’inici entre nosaltres de la pandèmia, responia al periodista de Le Monde Nicolas Truong en aquests termes, i copio textualment: “D’un point de vue philosophique, je remarque que la pandémie impose aujourd’hui, dans le même temps et à tous, une poussée réflexive qui, jusqu’à présent, était l’affaire des experts: il nous faut agir dans le savoir explicite de notre non-savoir. Aujourd’hui, tous les citoyens apprennent comment leurs gouvernements doivent prendre des décisions dans la nette conscience des limites du savoir des virologues qui les conseillent. La scène où se déroule une action politique plongée dans l’incertitude aura rarement été éclairée d’une lumière aussi crue. Peut-être cette expérience pour le moins inhabituelle laissera-t-elle des traces dans la conscience publique.”

Soc ja pandemial per aquesta traça, per aquesta empremta, per aquesta cicatriu que està modificant la meva manera de relacionar-me amb els altres, sense petons ni abraçades i, per la mascareta, mirant només els ulls em perdo el somriure i les rialles. Ja parlen els ulls, ja, i ploren, però no sé encara interpretar quan expressen alegria. La pandèmia ens sacseja violentament. Ja veníem moguts i remoguts per l’abús tecnològic, pel desprestigi de la raó i la inflació dels sentiments, pel triomf de la mentida i la creixent erosió de la confiança en les institucions. “El coneixement explícit del nostre desconeixement” no és solament científic, és també moral. Com diu el pensador americà de teoria política Robert B. Talisse, la política s’està convertint en una guerra de desacreditacions; el conflicte entre diferents opcions ideològiques i polítiques respon a un pur i simple rebuig emocional, intransigent i sectari dins d’una polarització grupal, alimentada pels entorns on line, que fan de cambres d’eco a internet. L’altre virus.