Violadors

L’endemà d’indignar-me en llegir al Diari que, en el judici, una presumpta víctima de violació ha d’explicar un femer de cops els fets que van passar fa cinc anys a Andorra, arran d’una piulada de la Pati Molné em vaig assabentar que una colla d’individus amb una pelleringa entre cames que se’ls infla de tan poc homes com són van violar una noieta. Es veu que els fets van tenir lloc a l’Olleria, a la Vall d’Albaida, tot i que no sé si els violadors, una colla d’entre quinze i vint, eren fills de frare o de marfanta.

En aquell tuit, la Pati manifestava la “barreja de pànic, fàstic i pena” que sentia, qualificava els energúmens barbamecs de “monstres fills de puta” i, a banda de qüestionar el “collons de societat” que hem creat, es preguntava si cap d’aquests cabrons malparits no tenia “filla, neboda, germana, cosina, amiga” que li fes tornar el seny, pressuposant que, en la seva trista, fastigosa, podrida, indecent, falsa, degenerada, bruta, miserable vida algun d’ells n’havia tingut.

Anem a pams. Quant a si tenen alguna dona a qui estimin, recordo Jaume Roig i el seu Espill: abominava totes les dones, excepció feta de la seva esposa i de la Verge (no es recordava ni de sa mare), i que l’home orangutan modern manté la dona que se li obre de cames i tracta de puta aquella que se li resisteix, és capaç de violar la filla d’un altre i de matar si li violen la pròpia, i es pot cagar en la puta que et va parir però no pots dir maca a la seva mare.

Quant a quina societat hem creat, el judici andorrà ens en dona un exemple: una societat burocràtica, mancada de compassió i d’empatia, amb l’ànima buida i les butxaques plenes, i tan bruta que anomena cort tant la casa dels porcs (regnin o no) com l’oficina dels jutges. També es veu en alguna de les respostes a la piulada de la Pati: una societat tan antiquada que creu en l’ull per l’ull i tan moderna que arregla l’extrema violència amb violència extrema. Però qui ho explica millor és el poeta Òscar Rocabert: “Un va sobrat i per’xò vaig a escola / pensant que el professor no em pot dir res / d’interessant. I, com un simi entès, / visc de futbol i em toco la titola...” No sé si faran la fi d’en Cagaelàstics, però tant de bo rebentin!