Parlem de coses duradores

Els col·leccionistes d’objectes històrics ho coneixem molt bé. L’efecte obsolescència programada ens ha fet molt mal. Els objectes antics com rellotges, màquines de calcular, de cosir o d’escriure, tot tipus de mobles, inclús aparells d’electrònica com ràdios o televisors, estaven dissenyats i construïts per mantenir-se el màxim de temps en funcionament sent totalment fiables. Així, fàcilment poden assolir la xifra de més de cent anys de vida. Si algú posseeix una màquina de cosir de la padrina, una màquina d’escriure antiga o inclús algun moble de fusta heretat de la família pot arribar a jugar a demanar-se si aquests són els objectes més antics de la casa o si en té d’altres. També es pot preguntar si aquests objectes centenaris seguiran funcionant o sent utilitzats d’aquí a cent anys. Probablement. El més segur és que seguiran funcionant cent anys més si se’ls protegeix de factors externs que els puguin danyar i se’ls fa un mínim de manteniment. En canvi, es pot pensar on seran d’aquí a cent anys la major part de les coses que comprem avui en dia… La clau de la permanència dels objectes que passen d’avis a nets és evidentment la qualitat amb la qual estan fets. La cura en el disseny de cadascuna de les peces que els formen. La tria dels millors materials i els més resistents per sobre dels que eren més econòmics. El muntatge manufacturat i sense pressa amb persones que vetllaven per fer la millor feina i donar ànima a aquests objectes que avui han esdevingut preciosos. Fins fa uns 50 anys, tots els esforços es destinaven a la construcció del millor producte, el més durador i el més infal·lible. De la mateixa manera, l’Àlex Lliteras feia el seu programa de ràdio cada dia a primera hora. Ell feia un producte plural, participatiu, interessant i de qualitat. El feia amb la idea d’aportar alguna cosa a les nostres vides. De deixar empremta en el pas del temps. Al llarg dels anys he tingut la sort d’anar al seu programa força vegades. Tot i tractar tot sovint temes transcendents, sempre eren moments de tertúlia distesa, com si féssim el cafè (de fet, sí que sempre fèiem un cafè mentre parlàvem). La notícia del seu traspàs m’ha impactat molt. Però com les antigues màquines, mobles o estris dels nostres padrins que aguantaran el pas del temps, els moments de ràdio amb l’Àlex quedaran a la nostra memòria fruit del producte que fabricava a diari.