After live

Benvolgut, amb tota la meva admiració, m’arrisco a escriure’t aquestes línies malgrat que no sé si podràs llegir-les. I des de la distància que ens separa –enorme, insalvable, cada cop més gran– m’adreço a tu no per recordar tot el que has fet i els cops que hem coincidit, sinó per parlar de l’avenir. I si em disculpes la frivolitat, ho faré a partir d’una sèrie de televisió de Netflix. Vist el trànsit en què et trobes, d’alguna manera m’ha fet pensar en tu. O a l’inrevés: tu m’has fet pensar en la sèrie –i a entendre-la millor, diria.

Es titula After live. És una comèdia. Una comèdia d’humor negre. I a mi em fa riure. No són riallades explosives sinó somriures sorneguers. A més –i no sé si això és bo– m’identifico amb molts aspectes del protagonista i en alguns moments, més que davant de la tele em sembla que m’he plantat davant del mirall. Periodista de mitjana edat que es queda sol. Acompanya l’esposa en la seva malaltia però ella mor. Després de tota una vida amb ella, la resta no té sentit. Què fer amb la vida, després d’aquella vida feliç? No et faig cap spoiler –es diu al primer capítol–: ell pensa a suïcidar-se. No ho fa. No sé com acabarà la sèrie –has d’entendre que jo encara l’estic mirant. Però, per a ell, saber que ja res el lliga a la vida l’allibera de totes les convencions socials i sempre diu el que pensa, amb tot el que això comporta. Sembla cinisme però és sinceritat. La vida i la veritat. En el seu dia a dia –treballa en un diari local– l’acompanyen personatges rocambolescos i esperpèntics que representen les més altes cotes de vulgaritat i mediocritat. Amb ells, rius de les baixeses humanes fins que en ells descobreixes també alguna cosa que et commou. Les millors escenes són les del cementiri, en què el protagonista coincideix amb una dona més gran. Les tombes dels seus familiars estan a tocar. Es troben. Parlen. I aquí l’humor no desapareix –no sempre– sinó que és el llenguatge per abordar el sentit de la vida –i de la vida que han de viure després d’una vida feliç-. Parlen de com sobreviure a la vida i com afrontar també la mort, la nostra i sobretot la d’aquelles persones que estimem. La por a la soledat. Al desconsol. A la pèrdua de sentit. La sèrie ens convida a pensar-hi. Pensem-hi. Ara i aquí.