Evidència científica

Abans de criticar cal ser conscients de les nostres mancances, i així ho faré. No soc metge, ni investigador, i ni tan sols tinc coneixements en medicina, com a molt sé prendre'm una cullerada de sucre amb llimona quan em fa mal el coll. I això ho dic per reconèixer que parlar del coronavirus des del meu desconeixement és agosarat i, fins i tot, poc empàtic. No soc ningú perquè les meves paraules puguin prendre rellevància ni hagin de ser escoltades. No com les dels nostres representants, consellers o ministres que, en aquests dies on la preocupació, la por i el desconeixement regnen als carrers, treballen per trobar solucions o, com a mínim, alleugerir la càrrega que si bé ells mateixos ens imposen, hem de ser conscients que és pel bé comú. Us imagineu un càrrec públic que parli des del desconeixement i vulgui que les seves paraules es converteixin en veritat absoluta, encara que vagin a contracorrent del que es fa a tot el món, o a la major part dels països del nostre entorn? Seria poc ètic i poc respectuós amb la ciutadania. Dubto que aquest fet es produeixi o si és així, deu ser sense voler. Sentim veus crítiques a tots els territoris per la gestió contra el coronavirus i veus científiques que amb paraules fins ara desconegudes intenten explicar les mesures que cal prendre. Segurament no hi ha una veritat absoluta i que les veus discordants poden tenir raó.

Però potser soc poc negacionista com per pensar que si tothom fa el mateix és que tothom s'equivoca. I això em fa pensar amb una conversa amb una molt bona amiga que, traient-se el doctorat, m'explica que no existeix evidència científica si no hi ha proves i, menys encara, si tractant-se d'una investigació només s'escolta una part de l'anàlisi.

Per tant, perquè el meu article tingui lògica he de dir que si un conseller vol expressar una opinió perquè vol fer que tota la ciutadania renegui de les actuacions d'un Govern, que com a mínim miri d'escoltar totes les veus científiques, que prenen decisions “a partir d’elements científicament comprovats”, i deixi que els ministres, que a més són del ram de la medicina, facin una política “equilibrada, responsable i de sentit comú”.