L'habitatge de lloguer

Segons el CRES, abans de la Covid, la primera preocupació de la població andorrana era l’accés a l’habitatge a causa del preu dels lloguers i els salaris que influïen en les baixes taxes de natalitat. Si es fa una ullada a l’estadística, s’observa que la població en la darrera dècada ha crescut en 7.253 persones. Poy apuntava, fa un any, que la manca d’habitatges de lloguer no ha estat determinada tant pel creixement de la població com per la reconversió de pisos en apartaments turístics i dels més de mil habitatges de no residents que, en vèncer els contractes de lloguer, es van tancar per evitar problemes fiscals.

Una possible solució a la problemàtica de l’habitatge és el lloguer social, impulsat per les administracions, amb preus per sota de mercat, que té una presència baixa al nostre país, però alta en països com Holanda, Dinamarca, la República Txeca, Àustria i el Regne Unit, amb percentatges superiors al 20% del parc total d’habitatges. Per contra, la fórmula de l’habitatge de lloguer privat té rellevància en països com Alemanya, Suècia, Dinamarca, Luxemburg i França, amb percentatges superiors al 25% del parc total. A Espanya, el 20% del parc d’habitatges és de lloguer, amb 2,5 milions, la majoria en mans de petits propietaris.

A casa nostra, l’habitatge de lloguer també preocupa el Govern que vol posar la solució en mans dels comuns que gestionen el sòl públic. S’ha plantejat incentivar els promotors per construir edificis destinats a lloguer a canvi que els comuns renunciïn a la cessió econòmica obligatòria en sòl urbà consolidat. Les corporacions podrien decretar en sòl urbà consolidat la reducció del percentatge de la cessió econòmica obligatòria, fins a un zero per cent, per als edificis destinats a lloguer, per a residència permanent, per un període de deu anys.

És imprescindible analitzar la situació real de l’habitatge, així com la dels col·lectius vulnerables amb dificultat per accedir-hi; a partir de l’anàlisi, es poden establir polítiques coordinades entre Govern i comuns i establir un pla més ampli que reguli el dret a l’habitatge, tenint en compte més variables. Els beneficis que obtingui el sector de la construcció amb aquestes mesures d’estalvi per les promocions privades aniran en detriment dels ingressos comunals.