La Covid i la UE

Va per llarg. “Al segar dels bitxos”, deia ma padrina de Tírvia quan li era difícil veure el final d’una situació. Com ara. Tancats a casa intentem esbrinar les diferents dimensions –sanitària, política, econòmica, social, moral...– presents en aquesta pandèmia. I quina gran paradoxa! La tecnologia –i la societat– es mou a una velocitat infinita en el mateix moment que els éssers humans romanen parats i immòbils. Es veu que la bicicleta no pot parar, creient que el pedalar, que ens sosté és molt més principal i valuós que el destí... Perdre el seny amb el moviment perpetu, com el pobre Balbino d’Ester­ri d’Àneu. La filosofia, pensar, llegir, Bach, poden encara ajudar en aquesta situació inaudita i desconcertant. “Amén de Déu” –per dir-ho com ma padrina– el virus ens faci sortir de la caverna! De totes, però especialment d’aquella de Plató on homes i dones resten presoners de la foscor i de les ombres tot i la gorra vermella del cap amb la jaculatòria del “Make America Great Again”!

Un últim article de Jürgen Habermas als Fulls, als famosos Blätter de política alemanya i internacional, traduït al número 265 de CTXT, contexto y acción, de l’octubre passat, continua fent llum en el camí europeu. Fa una llarga anàlisi de l’últim gir de Merkel en la política europea relacionant-lo amb el procés d’unificació alemanya afirmant, ja d’entrada, que “sense la unificació europea no podem fer front a les conseqüències econòmiques, per ara imprevisibles, de la pandèmia ni al populisme de dretes d’Alemanya i dels altres països de la UE”. Trenta anys després de la caiguda del comunisme el 1989-1990, creu Habermas que ara estem en un nou punt d’inflexió i hi veu un paral·lelisme amb el destí implacable de la pandèmia i la seva crisi econòmica mundial. Alemanya torna a donar una forma política i una definició al futur d’Europa, per la inestabilitat mundial de la crisi del coronavirus i pel canvi de les prioritats de la política nacional. Busqueu l’article i llegiu-lo. Ajuda a entendre el gran compromís en l’emissió d’eurobons com el primer gran avenç significatiu cap a la integració des de Maastricht i gràcies també al Brexit! La Covid federalitza la UE... a pas de cargol!