Foc i lloc
Inventari
A casa no s’anava gairebé mai al cementiri i mai, sense excepcions, els dies de Tots Sants o de Difunts. El divendres més proper a aquestes dates, com cada divendres, la mare comprava un bon ram de flors a mercat i el posava, en un gerro, a la taula del menjador: “No necessito anar al cementiri per recordar-los. Els morts del cementiri no senten l’olor de les flors, jo les flairo i els recordo tots, i els tinc sempre amb mi.”
Diumenge al matí em va donar per fer l’inventari de les flors que necessitava per fer un bon ram que em faci presents els meus vius que ja no hi són. Roses per a la besàvia Rosario, que em va donar el nom; narcisos per als clients del bar, en Bou i en Badó, en Paco Capella, en Torralbo, en Josep Gatius o en Moisès; frigola i romaní per a la Maria Benacà, l’Elisa dels Cargols, la vella Brancassa, en Quim de les Cames Tortes, en Joan del Foment o en Máximo; llor, per no oblidar els mestres que em van ensenyar tot allò que sé; clavells per festejar les ties i els “tios” i clavells de poeta per fer enfadar la tia Xaleta i l’oncle Ramon; mimosa per al “tio” Pere i flor seca que ompli els racons del vell “matadero” abans de ser biblioteca i que faci que l’àvia Conxita i l’avi Sebio no marxin mai; flor de panical, per a l’àvia Josefa i l’avi Quimet, i flor de carabassera, per a l’avi Lluís i l’àvia Montserrat; ortiga florida per a l’altra àvia Montserrat; hibiscos vermells, que em duguin al Puerto de Santa María amb el meu germà gran, no de sang, en José Pacheco Lavi; flor de gessamí per a la dolçor de l’àvia Meiu del Mas Sendra, i flor de saüc per a la seva jove; xeringuilla per a l’àvia Carmela i eucaliptus per a l’àvia Carmeta, i un camp de gira-sols per a l’avi Roman; grandalles per als qui he conegut a Andorra; flors boscanes per a en Xusmi i la Petra i en Txul·li i la Laika i la Nina i tot de violetes per a en Poqui; uns gladiols vermells per a la mare i un rebrot de cirerer d’arboç per a en Carol. Ja quasi ho tinc: un parell de branquetes d’olivera per al meu nebot Ramon, tot de roses vermelles i negres per a la Maria i una flor de cada a benefici d’inventari.
Me’n descuidava. Perquè el ram no es panseixi, em falta omplir el gerro amb tot de llàgrimes.