Taxa de gossos i homogeneïtzació

La creació de la taxa de tinença de gossos no ha tingut el suport unànime de tots els comuns. Celebro que el comú del PS a Escaldes i l’equip de la majoria de la meva parròquia –Encamp– s’hagin desmarcat d’aquesta controvertida mesura. Per altra banda, lamento que els ciutadans d’Andorra la Vella, Sant Julià, la Massana i Ordino, per decisió del seus cònsols es vegin obligats a pagar una nova taxa pel sol fet de tenir un gos.

Personalment estic en contra d’aquesta mesura per indiscriminada i injusta. En tot cas, aquest és un exemple del que sembla que alguna cosa està canv

iant a Andorra.

Des de l’any 2011 fins al 2019 tots els comuns eren de color taronja o molt i molt propers a DA, les reunions de cònsols només servien perquè totes les decisions importants dels comuns s’aprovessin per unanimitat. Era com si en lloc de set comuns només n’hi hagués un de sol amb una sola veu. D’una manera o una altra, durant tots aquells anys no es va permetre que cap dels comuns sortís de la línia marcada a l’edifici de Govern.

Per fi, el triomf del PS a Escaldes amb Rosa Gili ha permès trencar aquella homogeneïtzació de les decisions comunals que tant han caracteritzat els darrers vuit anys. Per fi hi ha una altra visió de les polítiques comunals que es pot portar a terme sense estar supeditades a les ordres d’un únic partit polític. Per fi s’ha entès, gràcies a la constància de la Rosa, que els comuns no han de prendre contínuament les mateixes decisions. Perquè agradi o no, avui en dia la Constitució diu que Andorra la formen set parròquies, amb set territoris que tenen una geografia diferent, amb uns recursos diferents i amb una població amb necessitats diferents. Per tant, és innegable que les grans decisions derivades de les polítiques comunals no poden ser homogènies. I que és del més raonable que hi hagi comuns que, en benefici del seu territori i la seva gent, prenguin unes decisions diferents als altres. I aquesta nova realitat és la que ha de valdre. No s’ha de culpabilitzar les corporacions que no segueixen el dictat establert; tot al contrari, s’ha de posar en qüestió aquells dirigents comunals que obliguen els altres a una homogeneïtzació forçada i no permeten la llibertat en la presa de decisions. Perquè cal pensar que les decisions sempre s’han de prendre sobre la base de l’interès dels ciutadans de la parròquia, ja que en darrera instància són els que han decidit qui ha de dirigir el comú.