Crispetes

Les eleccions americanes són clar exemple de l'expressió la realitat supera la ficció. I si parlem de ficció agafem un bon bol de crispetes, asseguem-nos davant el televisor 4 dies i mirem el recompte de resultats. Declaracions del ‘costat fosc de la força’ d'una banda, i el ‘costat de la llum’ de l'altra o, com a mínim, aquesta és la visió des d'Europa. Dos personatges antagonistes, un que crida i l'altre que raona. Em fa pensar en la mítica 12 homes sense pietat de Sydney Lumet, on actors mostren comportaments i rols que permeten que descobrim característiques dels personatges i com la seva vida dictamina les conductes, però també la culpa de l'acusat. En la nostra pel·lícula un personatge extravertit, cridaner, poc raonador i impulsiu domina l'escena. Fa molt soroll. En canvi el Nº8 (fent referència a la pel·lícula) és silenciós, raonador i no aixeca la veu. Un discurs conciliador, preparat i, sobretot, un comportament de prevenció contra una pandèmia mundial.

Dos personatges que arriben a encendre els ànims. Una lluita que pot ser preocupant en una societat que, tot i que vol ser l'exemple del món, no deixa de ser una olla de pressió. La majoria imaginàvem com acabaria la pel·lícula, però la miràvem sense fer espòiler. En algunes escenes fins i tot suant i patint veient com la distancia era massa curta. Però finalment el ‘costat de la llum’ guanya. Suposo que s'ha tornat una moda que després dels crèdits veiem escenes ocultes que ens indueixen a quedar-nos asseguts a les butaques i que ens avancen que una segona part pot arribar. La nostra no és menys i seguint l'estil americà de grans produccions veiem com el dolent ressorgeix dient ‘tornaré’.

Acabaré fent una referència a les nostres velles amigues que ens acompanyen durant la pel·lícula: les crispetes. Us heu parat mai a pensar com arriben a passar de l'estat de blat de moro a crispeta? La pressió acumulada a l'interior en l'escalfar-se arriba a ser 9 vegades superior a la de l'atmosfera, fet que acaba fent-la explotar i multiplica el seu volum de forma extraordinària. Esperem que les declaracions del president sortint no siguin l'origen d'un escalfament que faci esclatar internament un país que, si bé anteriorment deia que era una olla de pressió, rectifico i dic que és com blat de moro.