El futur és imprevisible!

Pocs dies abans del nou confinament decretat a França vaig tenir l’oportunitat d’assistir i participar en una obra de teatre que s’acabava d’estrenar. Evidentment, no hi vaig intervenir en qualitat d’actor, atès que em falten les qualitats que requereix aquest ofici. El meu paper, com el dels altres presents, es va limitar al d’espectador actiu. I dic actiu perquè l’argument principal consistia a sol·licitar al públic per opinar en moments crucials de la representació i aconsellar als protagonistes quan els pertocava prendre decisions en relació amb la continuació del relat: entre altres, passar un cap de setmana amb la parella o amb una altra persona, acceptar o no un nou treball, o encara una nova residència a l’estranger. Per tant, cada representació serà única, seguint la pauta donada pels assistents. Així s’anava construint a poc a poc l’espectacle, sobre la base d’un esforç d’imaginació compartit entre la tropa i els presents, que elaboraven conjuntament la ficció que es donava a l’escenari. Val a dir que l’entusiasme dels espectadors era unànime. La gran majoria d’entre ells volia aportar el seu gra de sorra i cadascun explicava detalladament els motius que justificaven la seva proposta. S’encetava aleshores un diàleg fructífer, entre actors i públic, fins a acceptar la que recollia mes consens.

Aquest sorprenent exercici revelava, a més a més, que, sense cap mena de dubte una gran part dels assistents haurien volgut aprofitar de consells similars en unes circumstàncies semblants. En efecte, sempre resulta difícil, en els diferents encreuaments que hi ha al llarg d’una vida, decidir quin camí triar i determinar anticipadament les conseqüències que en resultaran. És doncs important poder comptar amb l’ajuda i els consells dels altres en aquests moments. Ara bé, això no és cap garantia d’èxit, tal com s’evidenciava finalment en aquesta obra. Era divertit constatar com les previsions dels espectadors es veien frustrades i pervertides pel joc dels actors, que s’apartaven del guió fixat, tot respectant les bases prèviament consensuades. Per tant, mes enllà de la demostració del talent de l’autor, un exemple mes de la dificultat de preveure el futur!