Espais de sociabilitat

És la piscina de la parròquia, del poble i de les escoles. També és un dels espais que ens serveixen com a sala d’exposicions. S’hi fan xerrades i presentacions diverses. I competicions internacionals. És el nostre auditori i el nostre teatre, tant per assistir a bolos d’obres en circuit com per veure els nostres menuts fent les representacions teatrals de l’escola o espectacles de dansa, de música o del que calgui. És un parc infantil cobert. I un lavabo públic. Un aixopluc per esperar la canalla quan fa mal temps. És la pista de gel del país, de la parròquia, del poble i de les escoles. I un motoret econòmic (tots sumen). Però sobretot, i a banda de tot l’anterior, és un espai de sociabilitat, una plaça coberta i calenta en un poble pirinenc a més de 1.500 metres d’altitud, el lloc on coneixeràs aquell pare que un altre dia et farà el favor de recollir-te les nenes de piscina quan facis tard o on acabaràs fent-la petar amb aquells amb què et creues cada dia però amb qui no havies creuat mai cap paraula.

Quan aquests dies es comenta la possibilitat que Canillo perdi el Palau de Gel, el debat sembla restringir-se a dues dimensions molt estretes: la pista de gel i la rendibilitat econòmica. Em sembla especialment simptomàtic que l’anàlisi de la situació sigui tan restringida quan ens omplim la boca de societats poc cohesionades o quan justament aquests dies, entre les mesures de contenció de la Covid i l’escurçament dels dies, qui més qui menys es plany de la pèrdua d’espais de sociabilitat. Els parcs i els bars tancats, per agafar dos pols indiscutibles, ens provoquen esgarrapades emocionals, que són superables en la mesura que són temporals. Però ens sembla inimaginable que això s’allargui, que les bombolles passin a ser permanents. Però obrint bars no n’hi ha prou. Si volem sociabilitat, i no volem que aquesta passi únicament per espais de consum, els poders públics i els locals en particular han de tenir en compte aquesta dimensió a l’hora d’invertir i de pensar els espais públics. I així com no busquen rendibilitat a l’hora d’adequar una plaça o de construir un parc infantil, tampoc no haurien de fer-ho de manera inflexible a l’hora de crear o de mantenir equipaments amb altres funcions però que sabem que juguen un paper clau en la cohesió social.